Heus aquí la saga d'una família que feia honor a allò que va dir un mercenari medieval, Du Guesclin: «No vull posar ni llevar rei, sinó servir només el meu senyor.» És a dir, el mercenari fidel a qui el paga durant el temps que el paga. James Stuart Fitz-James, duc de Berwick, mariscal de França (Moulins, 1670-Philippsburg, 1 734), fill natural de Jaume II d'Anglaterra, fou lloctinent dels exèrcits francesos i durant la guerra de Successió espanyola aconseguí la victòria d'Almansa. Aquesta es va donar prop de la ciutat homònima, a la província d'Albacete, i hi foren derrotats els partidaris de l'arxiduc Carles. Això va permetre a les tropes de Felip V dominar Aragó i València.
«A les 9 del matí del dia 25 d'abril de 1707 es deixà veure l'enemic i a les 3 del capvespre començà la batalla i va concloure a les 5. Victricibus D.O.M. Per etern reconeixement al gran Déu dels exèrcits i la seva Santíssima Mare de la insigne victòria, que amb la seva protecció aconseguiren en aquest setge el 25 d'abril de 1707 les armes del Rei nostre senyor Felip V l'Animós, auxiliat del senyor Rei Cristianíssim Lluís XIV el Gran, i fou general de totes les tropes el mariscal duc de Berwick, contra l'exèrcit dels rebels i els seus aliats de quatre grans potències, i restaren completament derrotats, morts en la campanya, ferits i presoners setze mil, capturada tota la seva artilleria, tren i bagatge, amb un botí riquíssim».
Amb les divisions espanyola i francesa va vèncer el duc de Berwick-Stuard, —fundador de l'actual casa d'Alba— els anglesos i portuguesos capitanejats pel marquès de Las Minas i Galloway, que donava suport a les pretensions de l'arxiduc Carles.
El duc, encoratjat per la victòria, posà setge a Barcelona i hi entrà victoriosament el 1714. Posat al servei de Felip V, li hagué de donar llavors l'esquena, de manera que el va combatre per tal d'imposar-li el criteri de la Quadruple Aliança, a les fronteres de Navarra i Catalunya.
Val a dir que aquesta Quadruple Aliança, signada a finals d'estiu del 1718, era un pacte entre França, Gran Bretanya, Províncies Unides i Àustria i tenia per objecte assegurar que fos respectat en tot moment per Espanya el Tractat d'Utrech. Com recordarem, aquest tractat, o millor hauríem de dir tractats, conjunt de documents signats a la ciutat dels Països Baixos, de la qual porten el nom (1713), posaren fi a l'esmentada guerra. També en formen part els de Rastadt (1714) i Anvers (1715).
Felip V, reconegut com a rei d'Espanya i de les Índies, cedia Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya. El duc de Savoia recobrava els seus estats i rebia el títol de rei de Sicília.
L'Elector de Brandenburg fou reconegut rei de Prússia. Les Províncies Unides reberen una línia de vuit fortaleses a la frontera francesa. Carles VI va rebre d'Espanya els Països Baixos del sud, part del Milanesat, Nàpols i els presidis de Toscana i Sardenya. Joan V de Portugal va rebre de Felip V la colònia americana de Sacramento. Gran Bretanya va fer reconèixer el dret al tron britànic de la reina Anna, i obtingué de França Terranova, Acàdia i la badia de Hudson. Aquests tractats acabaren amb l'imperi espanyol a Europa. I com podem veuren la majoria dels països combatents en treien tallada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.