Durant l'il·lustrat segle XVIII foren sinònim de poder i
coneixement. Més tard, amb l'arribada dels transports que permetien
ser a diferents llocs "de diversos horaris" el mateix dia, perderen
el seu sentit. Els rellotges de sol recuperen ara la seva raó de
ser. Mal restaurats, amb fissures o despintats, l'acabada de néixer
Comissió de Rellotges de Sol s'ofereix a rehabilitar-los. Aquesta
secció d'Arca (Associació per a la Rehabilitació del Centre Antic)
es dedicarà a catalogar-los i a fomentar-ne el coneixement i la
investigació.
L'illa de Mallorca és, potser, la zona amb més densitat de
rellotges de sol al món. Aquests, sovint en un estat de conservació
deplorable, estan repartits entre pobles, possessions, esglésies i
convents. Miquel Àngel Garcia ha reunit en un catàleg més de 800
rellotges de sol mallorquins. Després de quinze anys de feina, s'ha
convertit en un dels especialistes més importants en la matèria a
tot l'Estat.
El joc de llums i ombres del rellotge de sol amaga complicades
equacions matemàtiques que expliquen el seu funcionament i li donen
precisió. Molts han estat restaurats sense tenir en compte aquesta
complexitat. «De vegades, és pitjor el remei que la malaltia»,
explica Garcia, que els coneix tots. Llocs com el passeig marítim
de Palma o el centre urbà de Llucmajor estan plens d'aquests estris
que mostren l'hora solar. Són víctimes de pintades, pegats i
inclemències del temps.
«Mallorca ha estat des de sempre una illa superpoblada», explica
Garcia. Des del regnat de Jaume II, el foravila mallorquí s'ha anat
omplint de cases. Moltes tenen el seu propi rellotge de sol. Això
fa que la seva densitat sigui de les més elevades del món. El
rellotge de sol és probablement l'instrument científic més antic.
Durant els segles il·lustrats, aquest es convertí en símbol de
coneixement i, per tant, de poder. És per això que avui en trobam
sobretot en possessions i en monestirs.
Els eclesiàstics primer i els professionals després els ideaven,
i un picapedrer s'encarregava de la construcció. Per això molts no
estan firmats.
Els exemples d'aquest tros de patrimoni que ara es redescobreix
es poden trobar a qualsevol poble de l'Illa. Són de ciment, de calç
o gravats a la paret. Un d'aquests du escrita la llegenda Adhuc
tempus: encara hi ha temps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.