Diversitat d'opinions envers els Premis Ciutat de Palma. El món
literari es pronuncià ahir de manera diferent envers la proposta
del segon tinent de batle, Eberhard Grosske, d'incloure el
bilingüisme en un premi Ciutat de Palma, en aquest cas el de
crítica literària. Malgrat que la gran majoria no veu malament la
creació d'un premi de crítica literària, tots esperen «saber-ne més
detalls». L'exconseller d'Educació i Cultura Damià Pons afirmà que
«li havia sorprés la proposta» però trobava que seria «millor si en
comptes de ser crítica literària, es tractàs d'un premi dirigit a
estudis literaris i filològics» ja que aquest és un gènere «massa
oblidat tot sovint», opinió en la qual també coincidia l'escriptora
Antònia Vicens. Per la seva banda, Gabriel de la ST Sampol suggeria
que «els premis s'atorgassin a obres ja publicades».
El tema que ha centrat part de les crítiques ha estat però el
caràcter bilingüe del premi. En això, Pons, Sampol i Vicens
coincidien en el fet que s'hauria de prioritzar la llengua
catalana. En concret, l'escriptora afirmava «que no fa cap falta
que sigui bilingüe» ja que podria ser «sols en català
perfectament». Vicens i Pons es demanaven «si es fa en català i
castellà, perquè no ampliar-lo a altres llengües com l'anglès,
l'alemany, l'italià...?». En el mateix sentit, Sampol insinuava «si
algú ha fet un estudi sobre Shakespeare en llengua anglesa, per què
no hauria de poder presentar-se als premis Ciutat de Palma?».
Per la seva banda, l'escriptor Àlex Volney manifestà certa
indiferència al fet que el premi es faci en castellà perquè
«respect moltíssim els companys que escriuen en castellà i crec que
també tenen dret a poder participar dels guardons». Encara que
afegí que «estic més a favor que es faci tot en català» i que si no
fos així «caldria donar més importància al premi en català. Hauria
de ser més rellevant el de català que el de castellà, perquè és la
nostra llengua». Vicens afegí, en la mateixa, línia, que és
necessari «donar més importància a la nostra llengua i a la nostra
cultura en aquest tipus de premis, i aquestes són les catalanes».
Fins i tot demanava als polítics «que no en facin d'això material
per a la polèmica. Ara ja s'havia decidit que fos tot en català i
ho tornen a canviar, ja ho podrien haver deixat com estava». També
contundent es manifestà Gabriel Florit qui assegurà que tornar al
bilingüisme és «una solemne collonada. És una davallada de calçons
davant els imperialistes de tota la vida», digué.
Amb to també irònic es manifestà Gabriel Janer Manila qui
assegurà que tot això «fa riure». Janer veu bé que es creï un
guardó de crítica literària encara que avançà que «incloure el
castellà és una bufetada al departament de Català de la UIB
que s'ha esforçat perquè es facin estudis literaris». «Tot això
després d'anys de reivindicació per part dels escriptors perquè
sols fossin en català», afegí.El vicepresident de l'Associació
d'Escriptors en Llengua Catalana, Miquel Bezares, digué que primer
cal conèixer la proposta concreta, ja que «per ara no han estan
convocats» i així mateix, afegí que l'AELC mantindrà l'opinió que
manifestà ja fa temps, que «han de ser en català i prou». També
Maria Antònia Oliver es mostrà partidari d'esperar més
informació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.