El Contracte social (1762)

Jean-Jacques Rousseau, escriptor, pedagog i filòsof suís en llengua francesa (Ginebra, 1712-Ermenonville, 1778), publicava el 1762 una de les seves obres cabdals, El Contracte social. Hi exposava els principis ètics que haurien de dirigir la vida pública i privada. Aquest llibre du un subtítol: «Principis del dret polític» i a la quarta part explica que «és fatal que la voluntat general no sigui sempre la voluntat de tots. Però el ciutadà, tot acceptant el pacte social, ha consentit implícitament totes les lleis que la voluntat general accepta, fins i tot aquelles que el castiguen en cas de violar-les», Així, Rousseau conclou la seva obra amb l'establiment d'una garantia suprema, és a dir, l'establiment d'un credo filosòfic pel qual l'Estat donarà a conèixer els articles obligatoris que han de ser, simplement, l'afirmació de determinats sentiments de sociabilitat, sense els quals és impossible ser un bon ciutadà. I heus aquí que aquest petit llibre era ardentament discutit. Per altra banda, la formulació de la teoria de l'estatisme absolut suposava una contradicció en Rousseau, que se sentia sòlidament lligat a la idea dels drets de l'individu. Així i tot, pel que pogués tenir en altres punts de subversiu, El Contracte social era prohibit als lectors il·lustrats per prínceps i clergues i, especialment, pels que no pensen ni deixen pensar. El poeta i historiador Modesto Lafuente ens conta el cas de Jovellanos: «Sabut és que el 1801, trobant-se aquest insigne patrici a Gijón dedicant-se al foment del seu Institut Asturià, fou una nit sorprès en el seu llit, pres i conduït amb escorta a Lleó, Burgos, Saragossa i Barcelona; transportat a Mallorca, i tancat a la Cartoixa de Jesús Natzaret de Valldemossa, a tres llegües de Palma, amb ordre de no deixar-li comunicar amb ningú, exceptuant els monjos. El motiu de tan sobtat atropellament se suposà ser la denúncia o sospita que tingués participació a difondre per Astúries examplars d'una traducció de El Contracte social de Rousseau, el traductor del qual li dispensava en una nota grans elogis. Aleshores, tots els seus papers foren ocupats, reconeguts i segellats. Des de la seva reclusió a la Cartoixa dirigí tot d'una i reproduí després una eloqüent i enèrgica, encara que molt reverent, protesta al rei, demanant ser jutjat pels tribunals i d'acord amb les lleis, per tal d'acreditar la seva innocència i esvair qualsevol dubte que aquell abús pogués causar a la seva reputació i bon nom. L'eclesiàstic encarregat de posar aquesta protesta en mans del rei fou detingut i tancat per espai de set mesos a la presó de Corona. Llavors, quan un subjecte caritatiu trobà el mitjà i tingué coratge per fer arribar una còpia d'aquell document a les reials mans, aquella noble compassió excità més les ires dels ministres i produí un manament segons el qual l'il·lustre pres de la Cartoixa havia de ser traslladat amb escorta de dragons al castell de Bellver, a mitja llegua de Palma, on només podria parlar amb el seu criat, tenint sempre seguit dos sentinelles a la vista, i no deixant que se li facilitàs llapis, paper ni tinter. Fins i tot, per poder confessar-se calia consultar-ho al govern, el qual va prevenir el capellà de només parlar d'assumptes de consciència, i mai, no entregar-li cap mena de paper...»