Graves i Lawrence (1920)

TW
0

El 13 de maig de 1935, un ex-soldat de la RAF, T.E. Shaw retornava a la seva casa de Dorset en motocicleta des de Bovington Camp a Clouds Hill. Tot i que no estava satisfet del que li pagaven com a militar en la retreta, tenia aleshores una il·lusió: muntar una impremta. Conduïa veloçment sobre un canvi de rasant al llarg d'una carretera molt estreta. Venia un cotxe en sentit contrari. IT.E. es troba sobtadament, al davant, amb dos al·lots en bicicleta. Frenà com pogué, passà a la segona marxa i va fer un intent de desviar-se. Tanmateix, col·lisionà amb una de les bicicletes i si el ciclista en resultà amb ferides lleus, Shaw caigué de cap sobre l'endurida calçada, es trencà el crani i molt greu, perdut el coneixement, morí a l'hospital militar de Bovington Camp un parell de dies després. En destapar-se que el nom d'aquell home no era Shaw, sinó T.E. Lawrence, el famós Lawrence d'Aràbia, la notícia saltava a primera pàgina de tots els diaris. En rebre la mala nova, Robert Graves tingué la sensació d'haver perdut un germà, el plorà, n'escrigué necrològiques i tingué malsons durant tot un seguit de nits. No es podia treure del cap que ja mai més tornaria a veure l'amic. Un amic, el coronel T.E. Lawrence, que havia conegut a la universitat d'Oxford. Explica el seu nebot Richard P. Graves que Robert, «des de la seva primera trobada, havia sentit una extraordinària i sobtada simpatia per Lawrence. La veritat és que aquest tenia la virtut de tornar a cada persona el reflex dels seus millors dons; i alimentà en Robert el reconeixement de la seva vàlua com a poeta i com a ésser humà en un moment que aquest era un mar de dubtes. Com a compensació, Robert va atreure Lawrence cap al món literari, presentant-lo a tots els poetes que aleshores vivien a Oxford i als seus voltants, la majoria ben coneguts per Graves...»

Quan Robert va treure a llum un nou número de la revista The Owl, que dirigia, publicà a Lawrence un extracte de l'obra cabdal del coronel, Els set pilars de la saviesa, un llibre que encara estava inèdit i que, evidentment, començà a interessar els lectors. Quan per raons de feina, Robert hagué de marxar amb la seva família a la universitat del Caire, Lawrence, coneixedor dels costums orientals, els assessorà en tot moment. Quan els Graves tornaren a Anglaterra, Lawrence ja havia adoptada la vida d'incògnit i es feia dir Shaw, soldat de la RAF. Novament instal·lats a la contrada d'Oxford, a una caseta del poble d'Islip, els Graves reemprengueren la seva atzarosa existència. I les tertúlies literàries amb Lawrence d'Aràbia pogueren seguir, així com diverses col·laboracions, entre les quals el llibre de Robert titulat Lawrence i els àrabs. És precís afirmar que l'un i l'altre s'ajudaven en determinats moments de dificultats econòmiques, detalls molt puntuals que serien llargs de contar. Quan els Graves s'adonen que el cost de la vida a Espanya és la quarta part del que és a Anglaterra, decideixen translladar-s'hi. Volen anar a viure al País Basc. Però en passar per París visitaren Gertrude Stein i la seva companya Alice Toklas i, parlant del tema, els aconsellaren de posar casa a Mallorca, on elles havien viscut feliçment quasi un any, en el període 1914-1915. Recordà, aleshores, Robert Graves, que ja Lawrence d'Aràbia li havia parlat d'aquesta illa balear amb determinats elogis. I ja no ho dubtà. Mallorca era definitivament el seu destí.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL