Graves i Lawrence (1920)

El 13 de maig de 1935, un ex-soldat de la RAF, T.E. Shaw retornava a la seva casa de Dorset en motocicleta des de Bovington Camp a Clouds Hill. Tot i que no estava satisfet del que li pagaven com a militar en la retreta, tenia aleshores una il·lusió: muntar una impremta. Conduïa veloçment sobre un canvi de rasant al llarg d'una carretera molt estreta. Venia un cotxe en sentit contrari. IT.E. es troba sobtadament, al davant, amb dos al·lots en bicicleta. Frenà com pogué, passà a la segona marxa i va fer un intent de desviar-se. Tanmateix, col·lisionà amb una de les bicicletes i si el ciclista en resultà amb ferides lleus, Shaw caigué de cap sobre l'endurida calçada, es trencà el crani i molt greu, perdut el coneixement, morí a l'hospital militar de Bovington Camp un parell de dies després. En destapar-se que el nom d'aquell home no era Shaw, sinó T.E. Lawrence, el famós Lawrence d'Aràbia, la notícia saltava a primera pàgina de tots els diaris. En rebre la mala nova, Robert Graves tingué la sensació d'haver perdut un germà, el plorà, n'escrigué necrològiques i tingué malsons durant tot un seguit de nits. No es podia treure del cap que ja mai més tornaria a veure l'amic. Un amic, el coronel T.E. Lawrence, que havia conegut a la universitat d'Oxford. Explica el seu nebot Richard P. Graves que Robert, «des de la seva primera trobada, havia sentit una extraordinària i sobtada simpatia per Lawrence. La veritat és que aquest tenia la virtut de tornar a cada persona el reflex dels seus millors dons; i alimentà en Robert el reconeixement de la seva vàlua com a poeta i com a ésser humà en un moment que aquest era un mar de dubtes. Com a compensació, Robert va atreure Lawrence cap al món literari, presentant-lo a tots els poetes que aleshores vivien a Oxford i als seus voltants, la majoria ben coneguts per Graves...»