Viatge de Jules Renard al país de George Sand

Miquel Ferrà i Martorell27/08/07 0:00

Viatge a la Châtre, un país on na George Sand és com la Verge Maria. Allà tenia el seu carnisser, el seu pastisser, a més del perruquer que s'enduia trenta dies a Nohant. Hi ha anat i tornat amb Henry Fouquier, i he tingut la força de no preguntar-li com es nom per tal que ell no em demanàs el mateix. Parlar de literatura sense saber amb qui és la millor manera de conservar bones relacions literàries. George Sand (escultòrica) es troba asseguda enmig de la plaça en la seva positura de la Comédie Française. El guia que ens acompanya no pot passar davant una casa sense dir-nos el nom del seu propietari, el valor de l'immoble, la seva història i quins hereus la cobdicien. Ens conta que el dia de la inauguració de l'estàtua de na George Sand, la seva filla Solange, senyora de l'escultor Jean Baptiste Clesinger, ofesa perquè no havien acceptat el bust fet pel seu marit, el tenia exposat en una finestra, entre corones de flors i banderes, davant la multitud. Afegeix que les obres de George Sand reporten als seus hereus entre 40.000 i 50.000 francs a l'any, la qual cosa no els impedeix deixar que la seva propietat de Nohant estigui caient a trossos, ni tallar els arbres històrics, arbres en les escorces dels quals, diu, segur que George Sand escriví alguna cosa. En plena feina "diu Fouquier quan retornam" George Sand era capaç d'aixecar-se perquè necessitava un home. La seva filla Solange era d'un tipus encara més curiós. Alhora artista, amiga de la bauxa i reaccionària, a les sis del matí, acabat un ball, explicava a Fouquier: Me'n vaig corrent a casa perquè vull veure el que fan en la meva absència les serventes...».

Qui això escriu en el seu Diari (1887-1910) és Jules Renard (Châlons, Mayenne,1864-París, 1910), socialista, amic de Blum i Jaurés, cofundador del Mercure de France, i el 1907 elegit membre de l'Acadèmia Goncourt. Novel·lista, narrador i dramaturg, i tanmateix, el més important de la seva obra és el seu «diari», publicat pòstumament el 1926 i que constitueix un excel·lent estudi introspectiu i de la vida literària del seu temps. La seva escriptura, sempre entre la vivor camperola i la sofisticació urbana, entre l'humor i la malenconia, té aquesta espurna de genialitat que ni els seus nombrosos enemics li pogueren negar. Elegint-se, a ell mateix, com a tema, es proposà com a mirall de tots els homes i va saber fer una anàlisi penetrant i despietada del seu propi caràcter, els seus mèrits i febleses, les seves ambicions i contradiccions. Va conèixer Mallorca a través de l'obra de George Sand, ja fos Un hiver à Majorque o l'autobiografia de l'autora. Per això, un dia de febrer de 1891, inspirat per una de les seves còmiques agudeses, escriu: «George Sand és la vaca bretona de la literatura». Pocs mots però que contenen la personalitat de tota una vida.