Des del fons de la mar

TW
0

Es passa pel carrer i, de sobte, apareixen les portes d'un mercat. Un portal ample per on hi entra i surt una gran quantitat de gent, vida ben activa que cerca les arrels de la terra i de la mar. Un mercat és el museu de la vida, el mostrador dels plaers, l'art i l'estètica del redol on està situat. Tots els mercats "els bons mercats" són una exposició antològica on hi són convidats els millors de la zona i, per descomptat, amb la participació de productes d'altres llocs. A banda de qui hi va a comprar amb la llista feta i amb el plànol del recorregut a la memòria, també als mercats s'hi entra sense cap necessitat concreta, només per plaer. Així es veurà la fruita més primarenca, el peix que arriba segons l'estat de la mar, els elaborats de temporada... Totes les coses que fan camí cap al plat.

A les taules del peix, per exemple, es veuen les mediterrànies pescades fa un no-res, els peixos més humils i els de preus alts. I: per què serà que les venedores sempre publiciten el gènere que mantenen fresc i ben exposat? Mires un poc, i ja et canten les qualitats d'aquelles gambes o d'aquell cap-roig que, tot s'ha de dir, fan ganes de menjar. Te'n duries un poc de tot, si no fos que no és el dia ni el moment de carregar amb coses que requereixen una conservació acurada. Potser és per això, que volen vendre ara mateix. Perquè el peix que avui és magnífic, demà ja no ho serà tant.

Donant voltes dins el mercat sempre s'arriba a una barra de cafè-restaurant on quasi es peguen, per aconseguir un lloc. Mai no es menja malament, a la vora d'un mercat. Allà està tot a l'abast i, de bon matí, ja endevinen i saben els bons productes del dia. S'ha vist fa un moment, i ara ja està dins un plat a punt de donar gust. Com si fos un publicitat de qualsevol ajuntament: els mercats són coses que no s'han de deixar passar. I molt més quan es viatja per aquí o per allà. Els mercats, quins museus més vius.