La causa carlina (1835)

La segona setmana del mes d'agost de 1835 tenia lloc a Manacor un alçament carlista. Els conjurats aconseguiren que devers dos centenars d'homes armats proclamassin rei Carles V (Carles Maria Isidre de Borbó, 1788-1855). Després alliberaren els presos i empresonaren les autoritats locals. Per tal d'aturar la revolta foren enviades des de Palma les tropes del govern, les quals restabliren l'ordre i el principal responsable de l'alçament, Bartomeu Riera, capturat entre d'altres fugitius alguns mesos després, fou condemnat a mort. Però no s'aturaria aquí la relació de Mallorca amb el carlisme més actiu. Això s'esdevendria el 1855 i tindria per protagonista el militar Jaume Ortega Olleta (Tauste, Aragó, 1818-Tortosa, Catalunya, 1860), que havia lluitat a favor del govern en la primera guerra carlina, i participà, anys després, en l'aixecament contra Espartero. Després fou capità general de Canàries i el 1854, quan començà el bienni Progressista, s'hagué d'exiliar a França. Sembla que fou allà quan per primera vegada entrà en contacte amb l'infant Carles, comte de Montemolin i s'incorporà secretament al carlisme. En tornar a Espanya, en condicions més favorables i ignorants els seus superiors de la seva nova filiació política, fou ascendit a mariscal de camp. El 1859 era nomenat capità general de Balears, mostrant-se sensible en la defensa de l'Arxipèlag. Promogué diverses obres de fortificació, entre les quals la més important, el fort de la Mola, a Menorca. El mes d'abril de 1860 encapçalava un aixecament carlista a Palma estant. El movimient, frustrat seria conegut com «la ortegada» i hi prengueren part, sota el seu comendament, les tropes de guarnició de Mallorca. L'escriptor i historiador Modesto Lafuente (1806-1866) a qui ja hem al·ludit en altres avinenteses, ho conta així: «S'havia plantejat el problema de si podia fer-se la revolució amb només els elements carlistes, o si s'havia d'efectuar una restauració no només de principis sinó també de persones, i es va resoldre cridar gent nova i transigir amb determinats fets i drets abans creats. Era la completa abdicació del carlisme. Així que es varen admetre prosèlits de totes les procedències i la que consideraren més valuosa fou la del general Jaume Ortega, un jove no menys sortat que audaç, les quals idees liberals abandonà, segons es pogué saber, a causa de les revelacions polítiques que li va fer la infanta dona Lluïsa Carlota. Pensà des d'aleshores en aquest afer, que segons paraules seves consistia a «poder executar un acte gran, agosarat, en el qual perdés la vida o donàs molt que parlar», de manera que s'afilià a la bandera carlista a començament de 1858, però de manera molt reservada.»(Segueix)