18/08/07 0:00
TW
0

Cada vegada que entrava per Bab el Iemen tot dirigint-me a l'interior de la ciutat vella de Sana'a (Iemen), un venedor em feia aturar perquè volia que tastés el gènere que tenia a la venda: dàtils, només dàtils, de diverses qualitats i procedències. Llavors ell me'n regalava uns quants que, un cop dins la boca, eren sucre pur que es desfeia en mil i un camins de sabors, de plaers. Si al principi aquella massa compacta de fruita premsada "que el venedor anava desfent amb un desengramponador ben gros" no resultava del tot atractiva, quan s'assaborien eren glòria divina que feien pensar en palmerars amagats a llocs on només és possible arribar-hi amb molta imaginació i bones cames. Allà, passant per aquell carrer del Iemen estimat, tot era veritat.

No hi havia mentides i, com a mínim, cada cosa tenia el gust al seu lloc.
A partir d'aquell gest quotidià de benvinguda, no val la pena pensar que l'home ho feia com una promoció perquè un dia decidís comprar-ne. Aquella fruita donava vigor i energia per seguir caminant dins el laberint urbà amb tota casta d'espècies, fruites, cafès diversos i, fins a migdia, els venedors de qat que arreplegaven homes de totes les edats. Els brots més tendres eren els més apreciats, i també els més cars. I què dir de la botiga on només venien mel d'Hadramout?

L'endemà tornava a passar per aquell carrer i, com sempre, el venedor, de nom Khaled Alí, estava assegut damunt les cames a la mateixa alçada d'on exhibia el gènere ben col·locat. Fins que un dia, potser el mateix que marcava el bitllet que m'havia de fer anar cap a l'aeroport, vaig decidir que n'havia de comprar. Per això, per endur-se'n lluny, en tenia bosses d'un quilo que, tancades al buit, podien aguantar molt de temps. I no eren iemenites, els dàtils, sinó que venien dels oasis de la veïna Aràbia Saudita.

Malgrat aquesta qüestió geogràfica, ara, quan ja fa uns mesos de l'estada per aquelles terres, els dàtils són un mitjà de transport per recuperar moments i situacions de dies de glòria. Amb el gust recobrat, es van pujant esglaons que duen cap al desig d'agafar el vol per tornar a Iemen.