Àngel Corella: «Oferir al públic el que un sent i que ho rebi és tota una fita»

"En què consisteix el programa que interpretareu anit?
"És una obra que és concorde a la regata. Un esclau s'enamora d'una princesa, també esclava, i la rescata; hi ha molta acció. És un ballet que representa l'home, el ballarí clàssic, d'una manera brutal. És un ballet amb una força tècnica molt difícil d'interpretar que exposa d'una manera molt clara el ballarí. Baryshnikov o Nureyev l'han ballat.

"Vós hi interpretareu el paper d'Alí, l'esclau. Per què desapareix Conrad, el protagonista de Joseph Mazilier?
"En el moment en què la companyia estigui formada oferirem el ballet complet. Fins ara hem estat fent aquest espectacle de Pas de Deux. La segona part és la Suite del Corsari, amb els moments més importants de tot el ballet. El rol de l'esclau té més força i el públic ho agraeix.

"Com és Alí, l'esclau?
"És un personatge que està una mica reprimit perquè és el servent de Conrad. En el segon acte té una explosió d'energia i allà és quan es coneix la seva personalitat. És un home lliure, ple de vitalitat i de vida. És un paper que té una part molt atlètica.

"Què esperau del públic?
"Que el públic es posi dret, que cridi i piqui de peus el terra. Jo sé com ball, puc girar i botar i gaudir de la dansa, però poder oferir al públic el que un sent i que aquest ho rebi és tota una fita.

"Entre els espectadors hi serà la reina.
"He ballat davant moltes personalitats de la política i de la reialesa, però mai per als reis d'Espanya. La infanta Elena ha assistit a alguns dels meus ballets; és una de les meves seguidores. És un honor ballar per als reis, serà un acte amb una energia molt positiva: poder participar en el Projecte Alzhèimer, visitar l'Illa.

"Per què sortíreu de l'Estat?
" Vaig estar fins als 19 anys a la companyia de Víctor Ullate, on es feia ballet modern. Als 19 vaig decidir deixar de ballar, però un company va insistir que em presentàs a una competició. Vaig guanyar la medalla d'or del Gran Premi de la competició de París i em van dur als EUA. La meva estada a Espanya va ser com un flaix. He hagut de sortir del meu país forçat.

"Quins són els vostres projectes per a la Fundació Àngel Corella?
"Després d'estar 12 anys a l'American Ballet, vaig decidir que volia canviar la situació a Espanya. Em vaig plantejar fa set anys crear la Fundació per crear una escola internacional de dansa en règim de residència on els al·lots, des dels 11 als 18 anys, puguin aprendre tot el que té a veure amb el món de la dansa clàssica, des de dansa fins a maquillatge a escena, crítica de dansa, escenografia, i que després acabassin la seva formació en una companyia internacional. A Espanya no tenim companyia de dansa; si volem veure un gran ballet hem de sortir fora o convidar-los. A principi d'any començàrem amb el projecte de la companyia: vam fer audicions durant sis dies. S'hi van presentar 975 ballarins de tot el món i se'n van preseleccionar 130; d'aquests n'hem agafat 70. La companyia es formarà el gener i tindrà la seva presentació el 5 de setembre al Teatre Reial de Madrid. Per ara, feim espectacles amb mostres de ball per iniciar el rodatge.

"Pensau dirigir la Fundació o preferiríeu continuar ballant?
"De moment, tenc 31 anys i una sola operació. A causa d'aquest projecte probablement deixaré la carrera una mica abans del que és habitual, per obrir pas a altres ballarins, a més m'agradaria deixar-la en plena forma. Llavors dirigiré l'escola i la companyia; m'agradaria supervisar-ho tot.