El trio en el Port de Sóller (1971)

TW
0

«Durant les hores que seguiren, el Trio oblidà quasi del tot l'home de la cartera, la misteriosa dama vestida de groc i el seu company. La mar, plana d'espurnes, era molt blava; els infants nedaren, jugaren i no deixaren d'abatre's com uns joves vellmarins. Varen fer concursos de velocitat, però en Michael guanyava sempre, perquè era més fort que na Louise i tampoc n'Alex podia impedir de fer només el pallasso. S'ensinistraren a sostenir-se sobre les mans, el cap dins l'aigua i els peus a fora. De vegades es capficaven i treien del fons bells pagellides i estrelles de mar vives que de seguida retornaven a l'aigua. Quan estigueren ben cansats, s'allargaren sobre la sorra calenta per a reprendre alè...» Aquest fragment de novel.la infantil i juvenil d'aventures pertany al llibre: Trekloveret Mystik pa Mallorca (Misteri a Mallorca) de l'escriptora danesa Else Fisher i que té per escenari el Port de Sóller i per protagonistes tres menors de la mateixa família, el «Trio» (així a l'original) que no són gaire diferents en la seva concepció que altres caçadors d'agosarades entremaliadures com la colla dels cinc, la quadrilla dels Hollister o William Brown i els seus amics. El «Trio» de Copenhague va per muntanyes nevades i illots prohibits. Sospita d'homes amb ulleres negres que sembren el neguit en els seus cervells doblement imaginatius. Exploren castells en ruïnes i boscos immensos. La femella, nina de trunyelles daurades i cara pigosa guanya en vivor els mascles, els germans bessons, d'ulls blaus, l'un de cabell ros i l'altre negre atzabeja. Inquiets, fantasiosos i aventurers. Els seus pares només són una ombra paral·lela. Gènere que juga amb la senzillesa formal i didàctica. Sèrie que segueix la tradició britànica dels Erich Blyton, el Jerry West, la Richmal Crompton...De vegades, el detall domèstic intrascendent i una certa ingenuïtat en els diàlegs, però, al cap i a la fí, costumisme casolà i psicologia escolar.

Anatole France aconsellava no cercar una manera especial quan hom escriu per als infants i sí aixecar tot el que sia possible el pensament, perfeccionar tot quan sia donat pel que fa a l'estil i fer que tot plegat gaudeixi de vida, que tot sembli, dins la narració, clar, magnífic, potent i conclou que no hi ha altre secret per entusiasmar aquest tipus de lectors. Un altre escriptor especialitzat en el gènere, el canonge bavarès Cristòfor Schmidt explicava que els mateixos infants li havien fet entendre el que volien en matèria de literatura i que llurs reaccions em feien veure els defectes dels seus relats i que, a poc a poc, tot entrant en les seves vides i fent un esforç de comprensió entorn a les seves maneres de pensar, entrava en el llenguatge propi d'aquestes edats d'or. Serenitat psicològica, equilibri, narracions encadenades i episòdiques, intuïció i claredat expositiva, semblen esser les fórmules que permeten als autors aconseguir l'atmosfera necessària.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELl