Gautier i els gelats (1843)

Aquests dies d'estiu, aquests temps de calor, es veuen també reflectits al capítol que dedica a les begudes refrescants: «Si us sembla, podríem entrar en el Cafè de la Borsa, ornat amb petits cristalls tallats amb buit per davall, com els que es veuen en alguns tassons alemanys. Heus aquí la carta de begudes gelades, sorbets i formatjons. La beguda gelada es serveix en tassons de dues mesures, gros o petit, i ofereix una gran varietat. Hi ha begudes de taronja, de llimona, de fraula, de cireres, que són totes elles molt superiors a aquestes terribles garrafes de grosella agredolça i d'àcid cítric que sense la més petita consideració us serveixen a París en els millors cafès, el mateix que el veritable vi de Xerès ho és pel que fa a l'autèntic vi de Brie. Es tracta d'una mena de gelat líquid, de puré a punt de neu, però d'un gust exquisit. La beguda d'ametla blanca és delitosa i desconeguda a França on es passen pel canyó, com si es tractàs d'una orxata, unes abominables barreges medicinals. També se serveixen granitzats de llet, llet merengada, fraula i cirera a parts iguals que, mentre el cos bull de calor, fan gaudir la gargamella amb totes les neus i totes les gelades de Groenlàndia. Durant el dia, quan els gelats encara no són preparats, es pot prendre l'agraç, beguda que es fa amb raïm verd i que es guardada en bòtils de coll ample. El sabor, lleugerament acidulat de l'agraç és dels més agradables. També es pot prendre una ampolla de cervesa de Santa Bàrbara amb llimona. Però això exigeix tot un seguit de preparatius: en primer lloc duen una mena de ribelleta i un cullerot com els que es fan servir per a remoure el ponx; s'apropa llavors un jovencell tot portant una ampolla fermada amb filferro i la destapa amb una certa precaució. S'aboca llavors la cervesa dins la ribella, en la qual prèviament hem posat la llimonada; es remou tot amb la cullera, n'omplim el tassó i bevem. Si aquesta barreja no agrada hom pot entrar a les orxateries de xufes, generalment regides per valencians. La xufa és un tubercle petit, una mena d'ametla que es produeix en els voltants de València. Es torra i es capola; i en fan una beguda exquisida i extremadament refrescant, sobretot quan la barregen amb neu. Per acabar amb això dels cafès cal dir que els sorbets són diferents dels que es fan a França perquè tenen més consistència. Els formatjons, per altra banda, són uns petits gelats, durs, que es fan amb un motle en forma de formatge. N'hi ha de tota mena: d'albercoc, de pinya o de taronja, com a París; però també es fan amb mantega i ous encara no formats que es treuen de les gallines estripades, un refinament propi d'Espanya. També se serveixen escumes de xocolata, de cafè i d'altres gusts. Són una casta de crema batuda i gelada, d'una suavitat extrema, que s'orna amb polsim de canyella fina, i tot això acompanyat de neules en forma de cucurutxo...»

MIQUEL FERRÀ I MARTORELl