12/08/07 0:00
TW
0

En fullejar arxius medievals dels nostres pobles de Mallorca ens és donat ben sovint de trobar noms d'esclaus i d'esclaves que els documents de l'època qualifiquen de tàrtars o mongols. Així, per exemple, només pel que fa al terme de Deià ens apareix un tal Bernat, esclau «tartre» d'Antoni Penya; una tal Bartomeva, de Guillem Feliu de Blanes; un tal Jacob, captiu de Joan Durban... Aquests esclaus procedien de mercaders venecians i Mallorca n'era un centre de distribució. La majoria treballaren els camps del Pla durant els segles XIV i XV. I potser, més d'un havia vist la llum a Transoxiana com a súbdit de Gengis Khan o Timur Lang. Això ens portarà a tan llunyana figura d'imperi, guerra i conquesta. Timur Lang, de malnom «El coix», també conegut com Tamerlan, havia nascut a Kesh, prop de Samarkanda, el 1336 i moriria a Otrâr el 1405. Es declarà hereu de l'imperi mongol i després d'apoderar-se de Jwârizm, Iran i Afganistan, derrotà l'Horda d'Or, aconseguí el soldanat de Delhi i va fer fora els otomans. Tanmateix, a la seva mort, aquell imperi, repartit entre els seus descendents, es desmembrà ràpidament.

Però heus aquí que mentre durava envià l'emperador una ambaixada a la península Ibèrica i més concretament al rei Enric III de Castella, de malnom «el Doliente» (Burgos, 1379-Toledo, 1406), fill de Joan I i Elionor d'Aragó. Aquest monarca, en política interior anul·là el poder de les Corts i en l'exterior va saber mantenir bones relacions amb França, Anglaterra i el papa d'Avinyó. Quan va rebre l'ambaixada procedent de Samarcanda aquesta anava dirigida per Mahomad Alcagi. Despatxats els afers de les relacions diplomàtiques, el monarca castellà volgué enviar també els seus missatgers a terres asiàtiques. Efectivament, nomenà una petita delegació que viatjaria a Samarkanda i d'on durien, en el seu retorn, més informació sobre tan exòtics països. L'home de lletres encarregat de fer-ne la crònica havia nom Ruy González. I sembla que se'n va sortir amb tota perfecció. Gonzalo Argote de Molina editava a la impremta d'Andre Pescioni, el 1582, el relat dels expedicionaris i el llibre, que té com a títol Historia del Gran Tamorlan e itinerario i enarración del viage i relación de la embaxada que Ruy Gonçalez de Clavijo le hizo, por mandato del muy poderoso Señor Rey Don Henrique el Tercero de Castilla, tingué un cert èxit entre els lectors renaixentistes. Els viatgers sortiren de Màlaga el maig de 1403 a bord de la Carraca de misser Juliano Centurión, dels Centurions de Gènova, que tanta importància tendrien després en la vida de Cristòfor Colom. El cinc de juny eren a Eivissa i el 16 del mateix mes feien escala a Mallorca. Imaginem la sensació que devien causar aquells personatges, castellans i mongols, pels carrers de Ciutat. Sorpresa, burleta, admiració, curiositat. Rebuts a l'alcàsser reial, l'Almudaina, pel governador, passarien a l'illa alguns dies de llarga i dilatada conversa. D'aquí anaren a Gaeta, Rodes, Quios, Mitilena i Pera, de manera que a final d'octubre ja es trobaven a Constantinoble. De retorn a Pera, on passaren aquell hivern, sortien d'aquesta població el març del 1404 i arribaren l'onze d'abril a Trebisonda. I abandonada la mar, es feren terra endins per Arzinjan, Erzerum, Khoy, Tabriz, Sultaniyah, Teheran, Andkhuy i Kesh. Es plantaven a Samarkanda el vuit de setembre i hi restarien fins al 21 de novembre, tot observant les nombroses novetats, rareses i meravelles que els envoltaven.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL