Dos segles d'història a través de les façanes del barri del Portitxol

Agafant de mostra la zona de la platja del Portitxolet després de voltar la punta del Molinar, trobam el carrer del Vicari Joaquim Fuster, on es veu reflectida clarament la transformació social de la zona. Les poques instal·lacions de restauració que hi ha es concentren en els dos extrems de la petita badia i ofereixen des de cuina marinera fins als clàssics entrepans i ensalades aptes per a totes les butxaques. Però no trobam cap indici que les persones que habiten les cases tenguin activitats tant quotidianes com anar a la farmàcia o a la botiga, perquè és habitual veure els veïns prenent la fresca davant la mar, gaudint de la fresca brisa. Pel que fa a la història d'aquest singular barri, el fet més impactant és que l'any 1850 es decidí aixecar-hi un oratori, que en un principi havia d'estar dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpció, molt propi de les festivitats de l'estiu (15 d'agost), però finalment es decidí dedicar-lo a la Mare de Déu del Remei. Cinc anys més tard s'aixecava el temple, que va estar obert al culte durant no més de trenta anys, atès que s'inaugurà el nou i definitiu temple parroquial de planta basilical, de l'arquitecte Guillem Forteza, que trobam al carrer Fleixes i que actualment és Monument Local d'Interès Historicoartístic, declarat l'any 1974.

L'oratori original fou venut i passà a mans de particulars; actualment encara el podem reconèixer «gràcies» a l'ull de bou, que delata que la façana antigament tenia una rosassa, malgrat que no té res a veure amb la seva funció original.

Podem observar el contrast de colors de les façanes: l'antiga parròquia és ara d'un color vermellós que contrasta amb l'edifici del costat, d'un groc llimona i d'estil europeu. També conviuen en el mateix redol dues de les «joietes» de l'arquitectura modernista, curiosament una de reformada i l'altra que resta encara sense reformar. La que en un principi crida més l'atenció està aterracada amb un rosa pàlid que dibuixa els detalls organicistes de la façana. L'altra, de decoració exterior més austera, ens mostra en petits detalls com són les baranes. A l'interior es troben encara alguns elements originals com ara per exemple una preciosa làmpada i altres elements del mobiliari, que recorden que també en aquesta zona hi hagué altres moments d'esplendor en els quals es gaudia igual que ara de la mar.

Davant aquest luxe arquitectònic es mantenen altres construccions potser més humils, però no menys importants per comprendre que no deixa de ser un barri viu i no una zona residencial de xaletets, i fins ara amb una personalitat pròpia que encara conserva trets que en fan un nucli tranquil i molt bonic.