«El Principal hauria de tenir la vocació de ser el Teatre Nacional»

"Després de 6 anys de reforma, li agrada com ha quedat el teatre?
"El Teatre Principal és una preciositat. Ara que ja està reformat tinc moltes ganes de començar una nova etapa i fer-hi el que sempre hem somniat que hi havíem de fer. El teatre és bàsicament el mateix però amb una cosa molt important, que és la sala petita.

"Quin és el paper que hauria de tenir aquesta sala?
"Aquesta sala petita em fa molt il·lusió. Permetrà diversificar la programació, oferir espectacles de petit format i noves tendències que no encaixen amb un entorn clàssic com és el del Teatre Principal. Serà un espai per a l'experimentació.

"De fet, diuen que una de les principals funcions d'un teatre públic, com és el cas del Principal, és oferir i portar espectacles de risc?
"El teatre públic es caracteritza per la qualitat i l'interès social però és evident que si hi ha algun teatre que ha d'assumir un risc aquest és el públic i més el Principal que hauria de tenir també la vocació de ser el Teatre Nacional de Mallorca. Ha de ser al casa dels artistes, dels actors, directors... Ha de ser un mostrador de tot el teatre que es fa a Mallorca i si s'ha d'assumir risc ho farem.

"A nivell personal té pensada alguna aposta, una obra que li agradaria fer o portar?
"Jo no donaré noms. Perquè posats a somniar, en podria donar molts, de noms. Estaré molt despert i procuraré saber quin és el millor teatre que s'està fent, sobretot, en l'àmbit dels Països Catalans perquè la llengua del Teatre Principal ha de ser el català, encara que no ens tancam a cap proposta que sigui de qualitat i estigui en una altra llengua.

"Així, tornant al factor risc, podrem veure, per exemple, òperes contemporànies al Principal?
" A mi m'agradaria. Però també pens que els teatres que es dediquen a l'òpera tenen un tradició i un pressupost molt més fort així que potser seria un poc massa arriscat. La línia músical del Principal la seguirà definint en Xisco Bonnin i si ell m'ho proposa, no seré jo qui li digui que no.

" Un altre apartat a tenir en compte és la producció pròpia. Quina línia seguirà?
A mi m'agradaria marcar una sèrie de línies. Una d'elles de dramatúrgia contemporània d'autors universals i, dins aquesta línia, un apartat de nova creació. Crec que és importantíssim donar oportunitats a la gent que comença; que puguin estar en contacte amb el públic o amb els directors. Al Teatre Nacional de Catalunya, per exemple, tenen un projecte que li diuen T6 de nova dramaturgia que, si puc, m'agradaria fer-ne una nova adaptació. I la sala petita, per aquest tipus de projectes, és ideal.

"Vetlaran perquè els espectacles propis surtin a fora?
"Que les nostres obres es puguin veure a fora és molt important però això és també el més difícil. En aquest sentit crec que em servirà la meva experiència de 4 anys com a Delegat de Teatre al Govern, allà aquesta era la meva feina i tinc suficients contactes. El problema és que tenim un entorn que teatralment és molt potent. Entrar a Barcelona, per exemple, és molt difícil perquè si una cosa els sobra precisament és el teatre. Jo intenteré moure tots els fils perquè les produccions del Principal voltin per Mallorca i surtin també a fora.

"Què és el que dóna prestigi a un Teatre. Les obres que porta o les produccions que fa?
"Si les dues coses es fan amb coherència marquen una línia que dóna personalitat al teatre. I això és el que dóna prestigi a un teatre, quan aconsegueix vendre una marca. Això, però, és feina d'anys.

"Quina ha de ser la personalitat o la marca del Principal?
"Crec que on podem competir més és en el teatre de text. Voler-ho fer en noves tendències no seria viable, perquè estam molt verds. Però en el teatre de text sí. Tenim els autors, tenim els actors i tenim els directors.

"I fins quan haurem d'esperar per comprovar-ho?
"El dia 21 de setembre hi ha programat Tales of the Body, de la companyia Au Ments, que celebren el seu 10è Aniverasari.