Un batiscafo rus clava una bandera a 4.261 metres sota el pol nord

TW
0

«L'aterratge ha estat suau, la terra groguenca ens envolta, i no es veu cap ciutadà per aquí», amb aquestes paraules el cap de l'expedició russa al fons marí del pol nord, Artur Chilingarov, narrava als seus col·legues en superfície com era aquest remot punt de la Terra, al qual fins ahir no hi havia arribat ningú. Una càpsula de titani amb la bandera russa romandrà en el puntó on van descendir per simbolitzar que, com gairebé la meitat de la regió del pol nord, ha de pertànyer per motius geològics, i també, econòmics, a Rússia.

Dimarts es llançaven a una expedició des d'aigües pròximes al Pol Nord dos batiscafos russos, el MIR 1 i MIR 2, amb tres tripulants cada un, a la recerca de diferents proves geològiques, biològiques i estudis de clima que demostrassin que gairebé la meitat del fons marí que s'estén des de la costa russa fins a aquesta zona correspon amb la serralada de Lomonosov (descoberta pels soviètics el 1948) i, geològicament, pertany a Moscou. Després d'assolir ahir el punt que correspon al pol nord a 4.000 metres de profunditat i estar-hi hora i mitja recollint mostres, els batiscafos van emprendre el camí cap a la superfície. Després de 40 minuts de nervis el primer batiscafo aconseguia obrir una esquerda en el gel i sortir a l'exterior.

El motiu de l'expedició no només és científic sinó especialment de reivindicació territorial per interès econòmic. Si Moscou aconseguís el seu objectiu, controlaria un terreny d'1'2 milions quilòmetres quadrats, a més de les tones de petroli i dipòsits de gas natural que aquests turons guarden. La reacció internacional no s'ha fet esperar i des del govern del Canadà ja han respost a l'atreviment rus dient que «ningú no pot anar clavant banderes com si estiguéssim el segle XV».

Entre els tripulants dels submarins, hi havia un farmacèutic milionari Suec, Frederik Paulsen, cofinançador de l'expedició, i al líder de l'expedició, Artur Chilingarov, que va arribar a ser heroi de la Unió Soviètica als 80, després que lideràs una expedició a l'Antàrtida.