A Deauville amb Coco Chanel (1913)

Com eren les vacances en aquelles estacions estiuenques de moda?
Qui es podia permetre una llarga estada platgera i hostalera? Ho conta la historiadora Constanza Orozco: «L'estiu de 1913 havia arribat amb vents de canvi. Coco donaria una passa que acceleraria la seva arribada al cim de l'èxit. Boy havia llogat una suite en un exclusiu hotel de Deauville, on gaudiria dels càlids dies d'estiu amb Coco. Però la seva estada en aquesta ciutat anava molt més enllà d'unes simples vacances estiuenques, ja que animada per Boy i amb el seu ajut financer, Coco obriria una botiga al carrer Goutant-Biron, la via més xic d'aquest enclau dels rics francesos i anglesos.» Situada a la costa de Normandia, Deauville era en aquell temps una important població turística i cosmopolita, animada, divertida, punt de destí dels esnobs europeus. Ja aleshores disposava d'un hipòdrom, un camp d'aviació, un canxa per jugar al polo i un casino on perdre els doblers les llargues vesprades i matinades. Ja s'hi havien construït sumptuosos i grans hotels que allotjaven importants personalitats de la política i l'aristocàcia, però també els nous rics, els esportistes, les dones de teatre i les que es deien aleshores «cocottes», és a dir, aventureres sentimentals. Les dames que estiuejaven a Deauville solien vestir-se amb gran elegància, puix que allò era una competició de luxes. Però com advertí Coco Chanel suaven amb gran abundància sota aquelles indumentàries, de manera que la que seria famosa dissenyadora pensà de treure a les escaparates de la botiga que estava muntant la vestimenta confortable i fresca que es faria definitivament establerta en els bojos anys 20. «Coco mostrava que el millor era sentir amb tota llibertat la frescor de la mar i deixar que la seva pell es dauràs al sol mentre caminava per la platja, en una època que a cap dona se li hagués acudit això d'emmorenir-se, ja que la cara blanca era símbol de distinció. S'estimava més gaudir de l'aire lliure i prendre banys de mar, encara que en aquells dies la mar era només per a esser observada i molt pocs s'hi capbussaven. Li agradava vestir-se amb suèters de coll alt que empraven els mariners en el port, i amb el vestit de jaqueta blau marí que duien les al·lotes de col·legi en dies de festa.» Entre les clientes que Coco va tenir amb aquella iniciativa de vendre allà els seus vestits d'estiu i que visitaren la seva botiga hi havia persones de gran relleu, com la baronesa Rothschild i l'actriu Cécil Sorel. Coco Chanel (1883-1971), dissenyadora de vestits i de vestuaris per a ballet, teatre i cinema, a més de creadora de perfums, va esdevenir, això no es pot negar, el símbol de tota una època.