Quatre anys de lluita plasmats en els versos del pare Joan Francesc March

Aquest poema , que ja en el seu dia fou difós als mitjans de comunicació, queda ara reflectit en el llibre La joventut eterna, que demà dijous es presenta, a partir de les 21.00 hores, al mateix Monestir de la Real. Tot just aquest dilluns, la Plataforma Salvem la Real celebrava a Ciutat una nova marxa, i ja n'han fetes quatre, per reclamar l'aturada de les obres a Son Espases, una lluita que sembla que finalment comença a veure filons d'esperança. El pare March, un ferm activista de la causa, remerca que aquest llibre neix «d'un gran amor i un gran dolor: amor a Mallorca, la seva terra i la seva llengua i cultura. I un gran dolor de veure totes les coses que estan passant». La joventut eterna aplega un bon grapat de poemes recollits al llarg de la vida del pare March, bona part dedicats al conflicte que ha mobilitzat Mallorca sota el lema «Salvem la Real».

El poemari, dividit en quatre parts, s'enceta amb Mallorca, un elogi a la terra que «tot i que fa molt de temps que el tenia escrit, està inclòs a l'apartat Amor a la Pàtria i Compromís, dedicat a la Real». El segueixen Monestir de la Real, en què March plasma «el dolor profund que sentia quan encara no havien començat les obres. Jo escrivia les belleses de l'entorn amb les màquines allà al costat, amenaçant». Els bàrbars de cara tosca "diu el poema " ja envolten el lloc sagrat. Joventut eterna homenatja també personatges del conflicte. Un d'ells és en Miquelet de Son Espases, «un home que tenia un hort molt estimat que van destrossar quan van ampliar la carretera de Valldemosa i que, al final, sense el seu hort, va morir de pena», comenta el capellà que, en els seus poemes diu Miquelet humil i noble / no pots ser desconegut/ tu ets l'arquetip d'un poble malmanat i decebut/ d'un poble que fa temps que clama/ i no és escoltat, tot recordant que «a Mallorca i Eivissa, hi ha molts Miquelets».

Una altra figura homanetjada és la dels germans Martorell, tamborers de la Sala, que Cort expulsà per haver participat en una manifestació de Salvem la Real. Entonant aquella popular cançó catalana de Els tres Tambors, el pare March canta «Ells eren dos germans/ de vida compromesa/ la terra i drets humans / servien amb prestesa». Joan Francesc March completa aquest poemari amb altres poesies i cançons que ha escrit al llarg de la seva vida i entre els quals March destaca uns versos que ell mateix es dedicà en el seu 80è aniversari com «la poesia més sentida de totes». March començà a escriure a la dècada dels anys 70 amb L'Hereu de la corona. Aquest mateix 2007 fou finalista del premi Ramon Llull amb la novel·la La Frontera del misteri.