Mor a 94 anys Antonioni, el cineasta de les angoixes de l'home modern

El realitzador finà a la seva casa de Roma el mateix dia que el gran Ingmar Bergman

01/08/07 0:00

EFE/M.L.OSHUERTOS Roma.
La mort a 94 anys del director Michelangelo Antonioni, que va irrompre en el panorama cinematogràfic amb pel·lícules que per primera vegada representaven els problemes i les angoixes de l'home modern, tanca un cicle històric en el cinema italià. «Perdem un intel·lectual lúcid i sensible, observador agut de tots els mals i expressions del segle XX. La seva desaparició tanca un cicle històric del cinema italià», destacà ahir el ministre de Cultura italià, Francesco Rutelli. Antonioni, segons va informar la seva família, va morir «plàcidament» en una butaca de la seva casa de Roma a les sis del capvespre de dilluns, el mateix dia en què moria un altre dels grans realitzadors del cinema mundial, el suec Ingmar Bergman.

Antonioni va mantenir una estreta relació amb Mallorca ja que durant els estius del 1998 i 1999, el realitzador passà les seves vacances al Port d'Andratx, on se'l va poder veure dinant anb l'actor Michael Douglas o amb el seu gran amic i col·lega , el productor italià Claudio Gabriele. Precisament aquest darrer, recolçat des de lluny per Antonioni va pretendre posar en marxa el Festival Internacional de cine Jove, amb el qual pretenia promocionar els joves creadors amb un certamen, que en les seves paraules havia de ser «dinàmic». Finalment, el projecte de Gabriele no va fructificar. Antonioni va començar la seva carrera en ple Neorealisme al costat de directors com Vittorio de Sica, Roberto Rossellini i Luchino Visconti, però les seves pel·lícules van significar una ruptura amb aquest gènere i reinventà un cinema que parlava del malestar de l'home modern i dels problemes i protestes de les noves generacions.

«Pens que els homes de cinema han d'estar sempre units, com a font d'inspiració, al seu temps. No tant per expressar-lo pels seus esdeveniments més crus i tràgics, sinó per recollir les ressonàncies que sonen dins ell», deia el realitzador. er això, el cineasta italià es va convertir en el portaveu a la gran pantalla del drama de la falta de comunicació a la societat moderna, des de la seva primera pel·lícula, Crònica d'un amor (1950), on s'analitzava la crisi de parella, o Zabriskie Point (1970), sobre l'inconformisme juvenil als Estats Units. El realitzador era considerat el descobridor d'una de les actrius més importants italianes, Monica Vitti, que es va convertir en la seva musa i protagonista de moltes de les seves pel·lícules, com L'aventura (1959), La nit (1960) i L'eclipsi (1962).

Una altra de les actrius símbol d'Antonioni va ser Lucia Bosé, que va interpretar Crònica d'un amor, entre d'altres. Antonioni va conquerir el públic internacional amb el seu període anglosaxó, en el qual va realitzar pel·lícules com «Blow Up», premiada a Cannes al 1967, basada en un relat de l'escriptor argentí Júlio Cortàzar.