Mallorca en el panorama portuguès (1843)

El periòdic O Panorama: Jornal Literario e Instructivo, de Lisboa, que es publicava de 1837 a 1864, dedicà espais als viatges per Espanya per part d'escriptors, artistes i periodistes portuguesos. En aquell temps, autors com Costa Goodolphin, J.C. Caldeira, Oliveira Martins, Santos Rocha, Ramalho Ortigao, Silveira da Mota, Oliveira Maia, Lino d'Assunpèao, Freire de Carbalho, Carlos Lobo d'Avila... van per les regions espanyoles i hi volen descobrir analogies i diferències en tota l'estructura de la Ibèria plural. O Panorama arriba a les Balears i en fa curioses descripcions i sorprenents comentaris. Presta especial incidència al tema del camp illenc i escriu: «des de fa cinquanta anys l'agricultura ha crescut de forma constant en tota l'illa i el nombre de sembrats pot abastir de cereals tota la població i eliminar la fam que fuetejava periòdicament l'illa. Les muntanyes més altes, els vessants més abruptes, són també conreats, es disposava el terreny en terrasses que fan la impressió d'un amfiteatre, un exemple de la bona feina i del treball de l'home. La terra se subdivideix, es multiplica el nombre de cases i amb elles les hortes i els fruiters que les envolten: destaca d'entre tots, l'amatler, arbre tan agradable als ulls per la seva bellesa com per les qualitats de la seva fruita; era una espècie estranya a l'illa però s'hi ha aclimatat en poc temps i propagat arreu, i és ara mateix un dels principals productes. Gairebé un terç del terreny és estèril i boscós, els altres dos terços es reparteixen entre camps de blat, olivars, vinyes, hortes i cases de camp, que tot plegat produeixen prop de dos milions de creuats, devers cent contos de reis. Aquesta prosperitat du un augment de població, i, per afegitó, un augment del comerç i la navegació. Quan són recollits els fruits de la terra, devers una quarentena de navilis grans, i quasi doble quantitat de petits es mantenen a l'espera en els ports de Sóller, Andratx, Felanitx i Palma, obra de la mà de l'home, perquè aquestes va bastir fa poc en profit de l'illa; així doncs, els illencs, no estan mai mans plegades entregant-se als beneficis de la natura. Es beneficia d'aquesta manera la navegació de les naus mallorquines al llarg de les costes d'Espanya, Àfrica i els ports de les Antilles i Amèrica meridional; amb la darrera guerra han estat augmentant els preus dels gèneres alhora que potenciada la seva exportació. Mallorca amb el creixement del comerç es pot consolar de la pèrdua de la tranquil·litat que abans gaudia. No menys important és l'abundància i varietat de productes, a causa tal vegada de la varietat del terreny, que no podem deixar d'admirar...». Però no ens enganyem. Aquí, tampoc, eren fermats els cans amb llonganisses. Aquesta és una visió un poc massa idíl·lica i evidentment, romàntica.