La Fundació Art a la Seu i Miquel Barceló «dialoguen», sense arribar de moment a cap acord, sobre qui s'ha de fer càrrec del pagament dels vidres que protegeixen per l'exterior els vitralls que va dissenyar l'artista per a la capella del Santíssim de la Seu.
Aquest és un dels punts en conflicte que han quedat pendents després de l'acabament i recepció de l'obra, però no és l'únic. Per exemple, encara faltarien per lliurar els objectes que s'utilitzen en els actes litúrgics, un crucifix i, almenys, un canelobre que, segons un document escrit, haurien de formar part del mobiliari de pedra de Binissalem el disseny del qual va donar Barceló.
La inauguració de la capella no significa que els detalls referents a aquesta s'hagin tancat. Encara queden pendents els crèdits que es varen sol·licitar per completar el pagament a l'artista dels 3. 999.546 euros per la intervenció i posar en marxa un pla de conservació del mural ceràmic i la resta de peces.
Sobre el pagament dels vidres de protecció dels vitralls, existeixen converses entre l'artista i Art a la Seu. Segons va recordar ahir una font a aquest diari, va ser l'artista qui «va exigir que es col·locassin per considerar-los necessaris», per tant sembla lògic que el seu cost s'inclogui en el milió d'euros en els quals es va valorar el cost de les cinc vidrieres que es pagarà a l'artista.
Serrells oberts
Una altra font consultada explicà que Barceló no vol «polemitzar» sobre aquest assumpte, per la qual cosa, al seu parer, les esmentades converses podrien finalitzar amb acord per ambdues parts encara que, a dia d'avui, la decisió sobre qui ha d'assumir el cost continua en l'aire. En cas de no arribar a un acord, la discrepància, si acaba en els tribunals, es dirimiria en els francesos.
Quant al canelobre i el crucifix, elements complementaris del culte, són responsabilitat de Barceno, segons un document escrit.
Dues de les fonts consultades explicaren ahir que Barceló va fer un disseny d'un canelobre i que aquest va arribar a realitzar-se en pedra de Binissalem. Una d'elles va comentar que només va arribar a veure'l el finat Pere Joan Llabrés, delegat diocesà de Patrimoni i gran impulsor de la intervenció . Tant per raó del seu càrrec com pels seus coneixements de la Seu, d'art i de litúrgia, era qui negociava directament amb l'artista sobre els continguts de l'obra. Sembla que Llabrés no va considerar pertinent el disseny i que l'artista va quedar a refer-lo.
Litúrgia
Després va sobrevenir la sobtada mort del delegat diocesà de Patrimoni «i l'assumpte va quedar aturat». Una altra de les fonts assegurà que ho arribaren a veure més persones que el pare Llabrés, però que «no va satisfer ambdues parts», és a dir a l'Ajuntament i a l'artista.
Fonts de la Diòcesi comentaren que s'ha ofert a Barceló que faci ambdues peces, -el crucifix mai no va arribar a prendre forma-, i que li han donat un termini «raonable per a això». En cas que digui que no, els responsables de la catedral ho encarregaran pel seu compte o n'utilitzaran un del fons d'art del temple, com així succeeix avui en la celebració dels actes litúrgics.
Finalment, el pla de conservació del mural ceràmic l'elabora un equip que dirigeix la professora de la Universitat de les Illes Balears Mercè Gambús i segons la Diòcesi s'assumirà «amb tota seriositat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.