Parlàvem l'altre dia del pintor Monet. Avui és el torn de Manet,
és a dir, Edouard Manet, que en aquesta data enllestia la seva
famosa obra «A la platja», que es pot contemplar en el Musée
d'Orsay, de París, on l'artista ens mostra un paisatge de mar en el
fons del qual destaquen dues persones. La figura femenina
representada de perfil és la senyora Manet, que es defensa del sol
coberta amb un gran capell blanc ornat amb llaços negres. L'home és
el germà de l'artista. El lloc on fou pintada aquesta escena és la
platja de Berck-sur-Mer. El personatge masculí, barbut, vestit de
negre, porta al cap una gran boina.
Va pintar també a Argenteuil, sobre el Sena, on hi havia
instal·lats altres pintors, pares de l'impressionisme, com Monet,
Renoir i Caillebotte. Allà, el 1874, pintava, justament, el quadre
«Argenteuil», que es conserva en el Museu de Belles Arts de Tornai.
L'obra representa una parella dins l'escenografia d'un port. Com
explica un crític, la dona, que mira tristament vers l'espectador,
porta un vistós vestit i un elegant capell. L'home, que vesteix una
típica indumentària marinera, amb una camiseta a ratlles, vol
apropar-se a la dona que es mostra indiferent. Rere d'ells veim
part d'una embarcació i lluny, la mar, i en la línia de l'horitzó
el petit poble, encara que ja aleshores turístic. La llum a cel
obert és la gran protagonista de totes aquestes pintures, i és
també de la temàtica que comentam del llenç que es titula «En
barca», visitable al Metropolitan de Nova York, escenografia de
1874, i segurament de l'esmentada vila, port i platja d'Argenteuil.
Veim una parella asseguda a la popa d'una barqueta a vela. Ell,
jove, ros, amb un capell «canotier», camiseta i calçons blancs, té
cura del cordam i del timó. Ella, enmig de tanta lluminositat, és
la part passiva i contemplativa. Un delicat perfil i un curiós
capell blanc amb vetes negres. Són Rudolf Leenhof i la seva
germana, esposa del pintor. Però al contrari que Monet, Eduard
Manet era molt capitalí. Nasqué i morí a París, 1832-1883, i
comparteix amb els companys esmentats esser pare, o millor dit,
compare de l'impressionisme. Aquest juliol de platja era un altre
juliol i no aquell de 1870, amb tota la seva càrrega de dramatisme.
L'esclat de la guerra franco-prussiana va sorprendre Manet a la
casa de camp del seu amic italià, el pintor De Nittis. A la vista
de la campanya bèl·lica apressà el seu retorn a París i durant el
setge de la capital francesa s'enllistà com a oficial d'artilleria
en la Guàrdia Nacional. En acabar la guerra, sa i estalvi, va
córrer a trobar-se amb la seva gent a Oloron. Començava, renascut,
bestret a una possible mort violenta, una nova etapa de la seva
vida, sens dubte la més genial i productiva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.