Maximilià a fora vila (1852)

L'Arxiduc Maximilià, després de completar la seva visita a Palma, volia veure alguna cosa de la part forana. Primer àna a missa a la Seu i es commogué, dins la capella tombal dels reis, al davant de les despulles de Jaume II. Llavors va voler veure l'Ajuntament o Cases Consistorials, «que mostra un balcó semblant a una llotja de teatre, i que estava avui ornat de damasc degut a la celebració d'una loteria. És un edifici d'estil Cinquecento i recorda amb la seva curiosa teulada i les seves bigues de suport ricament decorades els bells palaus de l'estimada Florència.» Va voler veure també amb un cert detall el Casal dels Marquesos de Montenegro i donà compte de les obres artístiques allà dins guardades, entre les quals una pintura de Van Dyck. Observà llavors la indumentària típica dels illencs, un vestit que «especialment en les dones és força hermós: els cabells pentinats sobre l'esquena a la manera xinesa i entorn al rostre vels blancs, com de monja, subjectats sota la barra, una mena de gipó de màniga curta i faldes a mitja cama que donen a les dones un aspecte més suís que no pas espanyol. Més rústecs semblen els calçons bufats amples i blavencs dels homes, que arriben als genolls i semblen faldes femenines; entorn del cap porten un mocador, generalment de colors vius. El món elegant va, com a qualsevol indret d'Espanya, de negre, elles amb la manta o l'atractiu vel amb rosa i el ventall, i també aquí té la seva plaça d'armes a una molt freqüentada avinguda (el Born) dedicada a la reina Isabel II i a la seva bella germana, infanta Maria Lluïsa.» I del Born a fora vila: «ens dirigírem en uns carruatges de dues rodes, mal conservats, terra endins. Després de sortir dels murs fortificats travessàrem durant hores els camps fins que arribàrem a un olivar situat als peus de la Serra. A les parts més pintoresques del rocam hi apareixen, com a Grècia, els pinars. Vàrem fer una aturada deixant els nostres peculiars carretots en el pati d'una vil·la residencial a la qual donava ombra un arbre gegantí... La residència pertanyia igualment al Marquès de Montenegro i conté una molt rica col·lecció d'excavacions antigues... Tanmateix, el millor de la possessió és el jardí amb les seves terrasses cobertes de tarongers i dinadors que ascendeixen pel vessant de la muntanya, i la natura de paradís entorn d'aquests racons. Abundantment vestida de llorers, murtes, magraners i de tota la fronda meridional, gaudírem des de l'altura la magnífica vista sobre la rica plana que brillava daurada pel sol... Alfàbia és també una d'aquestes propietats de poderosos del país sorgits a l'època del rococó. El seu principal encís és un llarg emparrat amb paviment de pedra que s'obri sobre una terrassa amb una font brollador, rere de la qual, dues altes palmeres, en daurada floració, creixen superbes i elegants vers un cel molt blau, mentre unes pintoresques roques tanquen la rica i atractiva perspectiva amb tintes solars...»