Argüelles a Mallorca (1816)

Miquel Ferrà i Martorell22/07/07 0:00

(Segueix d'ahir)
Argüelles fou traslladat, amb alguns dels seus companys de captiveri, a Mallorca i més concretament a una casa d'Alcúdia, cèntrica, en el carrer major de la ciutat, on una làpida recorda l'esdeveniment. Coprotagonista del drama, però, seria la zona humida de l'Albufera d'Alcúdia. Ningú pot ignorar que antigament, aquell sector era un lloc ben conegut per la seva insalubritat. En temps de febres s'escampava l'epidèmia per tota la comarca. Hem d'afegir que els aiguamolls, els terrenys palúdics, amb aigües fètides, abundaven en els llocs propers a l'Albufera i aquella malaltia contagiosa, el paludisme, del llatí «paludem», que vol dir aiguamoll, produïda, en els voltants de l'estiu, per un protozous paràsit dels glòbuls rojos de la sang, sembrava de víctimes aquells municipis. I com diuen els cronistes, alguns dels companys d'Argüelles no varen sobreviure per a contar-ho.

I el mateix Agustí hagué de restar molt de temps enllitat entre la vida i la mort. Se'n sortí finalment, però aquell patir crònic el perseguí la resta de la seva vida.

Alliberat finalment tornà a Madrid i el 1820 era nomenat Ministre de la Governació. Llavors, com tants d'altres, en caure el liberalisme en el poder i esser invadida la Península pels Cent Mil Fills de Sant Lluís el 1823, es va haver d'exiliar a Anglaterra. Participà a la capital anglesa en les reunions dels nombrosos liberals espanyols que hi havien trobat refugi. Mort Ferran VII i retornat el Règim constitucional en la persona d'Isabel II, Argüelles exercí de tutor d'aquesta. Nascut a Ribadesella el 1776 i mort a Madrid el 1843, la figura d'aquest erudit i orador transcendeix de la gran massa de protagonistes polítics del segle XIX. Podem veure el seu retrat, pintat per l'artista madrileny Leonardo Alenza (1807-1845) i que es conserva al Museu Romàntic de la capital. La cosa gaudeix de tota coherència, ja que considerat l'iniciador del Romanticisme madrileny, la seva obra es centra en el costumisme satíric, els temes històrics i els retrats.

Pel que fa als aiguamolls de l'Albufera, hem d'afegir que Argüelles no oblidà mai el perill que aquests representaven sobre la població alcudienca i des de les seves esferes de poder n'afavorí les demandes populars de dessecació. Quatre anys després de la mort d'Argüelles, era iniciada una investigació oficial sobre l'aspecte sanitari d'aquells paratges, de la qual va esser conseqüència la Reial Ordre que manava que l'Albufera fos dessecada, essent declarats els treballs a fer d'utilitat pública.