El Museu d'Art Modern i Contemporani de
Palma va inaugurar ahir una mostra antològica dedicada a
l'artista d'origen andalús Antonio Calvo Carrión. L'artista va
iniciar la seva relació amb Mallorca el 1952, quan guanyà el III
Certamen de Primavera de Palma i després de diversos viatges a
Sud-amèrica, Calvo Carrión fixà la seva residència a la capital de
les Balears.
Malgrat que els seus orígens pictòrics es troben en el retrat de
societat i en el paisatge tradicional, Carrión «no va voler
instal·lar-se en el conformisme», com apuntà la directora d'Es
Baluard, Marie Claire Uberquoi, sinó que tenia objectius més
ambiciosos que reflectí amb tot tipus de detall a Pintura y
manifiesto Universalista, editat el 1964. Amb aquesta publicació,
centrada principalment en el desenvolupament de la teoria
universalista és quan va definir la seva manera d'entendre l'art.
Per Carrión, conegut a partir d'aleshores com el pintor
universalista, rebutjar l'individualisme «sols és legítim pels
desesperats de la guerra» i defensà el «sentit de la
col·lectivitat». En concret, el pintor escriu que l'art «és la
creació del fet emotiu, sota el control de la sensibilitat» i
detalla que «no ha de ser mai una forma de pintar, sinó una manera
de ser, una mentalitat reflectida a la pintura» on el que
vertaderament és important és «la intenció».
Retrats i paisatges
L'exposició, que du per títol Antonio Calvo Carrión i que es
mantindrà fins a dia 9 de setembre, comprèn 45 obres, essencialment
olis i gouaches realitzats entre el 1963 i el 1978 i que pertanyen
essencialment a la família. Durant aquesta època, que es truncà
violentament a causa de l'accident de trànsit que acabà amb la seva
vida el 1979, Calvo Carrión es dedicà també a la seva faceta com a
retratista i paisagista i com a testimoni la mostra aplega un
curiós retrat de Miquel Serra, director de Diari de Balears datat
el 1965 i un oli damunt tela de l'any 1971 que anomena
Esporles.
El gruix de l'exposició però, tal com explica Uberquoi en el
text del catàleg publicat per a l'ocasió, és el reflex del
llenguatge personal de Calvo Carrión que es mantingué «fidel a una
certa figuració estilitzada, barrejant algunes influències de la
modernitat de Picasso». És precissament a ell, a Picasso, a qui
Calvo Carrión dedica un passatge en el seu Manifesti Universalista,
que titula «Sobre una frase de Picasso».
D'ell escriu: és un home «que pertany al seu temps» i
puntualitza «però que emprem indolentment la seva frase (Yo busco,
yo encuentro) per cercar actituds extemporànies, ja és una altra
qüestió. A la nostra generació li correspon saber en cada cas cap a
on es dirigeix i amb quines intencions».
De l'estil de Calvo Carrión, Uberquoi destaca també les
«reminiscències d'una determinada tradició de la pintura espanyola
practicada per artistes com Ignacio de Zuloaga (1870- 1945) o
Rafael Zabaleta (1907- 1945).
La «universalitat» del pensament du l'artista a reflexionar en
els seus treballs sobre temes universals com ara la raó, la
individualitat, l'opressió, el patiment, el dolor o la mort. La
paleta de colors que utilitza l'artista és àmplia malgrat el
predomini dels colors obscurs i els tons ocres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.