Imatges d'una revolució (1854)

La plaça Major de Madrid és camp de batalla. Amb una bandera que porta el rètol «Viva la Libertad» els revolucionaris, homes i dones, tot fent servir mosquetons, escopetes i armes blanques, han posat barricades i lluiten aferrissadament contra una tropa ben uniformada. El gravat, que feia funcions de fotografia en el periodisme gràfic «pre-daguerre», ens mostra els habitatges del recinte i com la gent, des dels pisos, no resisteix la temptació de sortir a les balconades i mirar la feta, amb el risc, és clar, de rebre alguna bala perduda. Es veu que els revolucionaris de la plaça Major es varen fer forts en aquell punt urbà ja que a començaments d'agost encara hi eren. I així, un altre gravat ens mostra un dur combat entre dues companyies d'infanteria reforçades per un piquet de la Guàrdia Civil entra els insurrectes. Llavors, els dibuixants, ens mostren amb tot detall, les barricades del carrer de la Montera. Una bandera espanyola oneja sobre una muralla feta amb caixons, mobles, cadires, botes, barrils i carros. Hi ha defensors amb capell de trona i d'altres amb el barret de l'obrer. Una altra perspectiva d'acurada retina, que no instantània, però que reflecteix molt bé uns instants, ens presenta com en el carrer de les Plateries, sota uns pòrtics, els revoltats, amb carrabines i fusells, esperen l'enfrontament contra una tropa d'Artilleria de Muntanya que puja per la calçada. Seguim aquest viatge gràfic i toca el torn a una munió de gent que envolta irada un carruatge amb alguns soldats. El gravat, que publicà «La Ilustración. Periòdico Universal», escrivia al peu de les imatges: «Un grupo del pueblo toma a viva fuerza un carro de municiones fuera de la Puerta de Fuencarra». Més requadres, més dibuixos. Un gravat de Severini ens fa veure com els revolucionaris han assaltat la casa de Sartorius i des de finestres i balcons llancen al carrer tota mena de mobles i objectes que amb gran aldarull de la gent, van a parar a una foguera. Alguns guàrdies i senyors de capell de trona i levita intenten evitar-ho, però són decantats a garrotades. Veim en la següent vinyeta una barricada al carrer del Barquillo i cantonada del Duque de la Victoria. En aquest cas és una mena de fortí, fet de pedra, coronat de banderes, amb una tronera per a canó de campanya, arpilleres per a fusellers i dos sòlids torrellons per tal de posar un equilibri estètic a la rara estructura. Un gran arc de llorer ens vol demostrar que ja ha complit victoriosament les seves funcions. Sobre un dels murs algú ha escrit amb bella caligrafia: «Viva el pueblo». I passam a una altra representació, gravat de Pizarro. A la plaça de Santo Domingo un grup d'escopeters populars defensa la zona d'una fracció de la tropa governamental. Enmig d'uns i altres, foc i fum. I encara un dibuixant anònim, d'aquella confusa «Vivalcarada», ens descobreix individu per individu alguns d'aquells revolucionaris de pintoresca indumentària: Sentinella de la barricada del carrer de Toledo armat amb un trabuc, combatent de barricada amb capell d'ala ampla armat amb fusell i matxet, un al·lot descalç, amb la camisa blanca tota rompuda, que fa onejar una bandera: «Viva la libertad; Viva la Constitución de 1837; Viva la Milicia Nacional; Viva Espartero. Viva O'Donnell...».