Les imatges de Martín Chambi i el «refugi» d'Anna Malagrida omplen el Casal Solleric

Ambdues mostres, que troben l'origen en la fotografia, s'exhibiran fins al setembre

Carles Gomis, Francisco Serrano, Nanda Ramon, Carlos Gollonet, Salvador Palou, Neus Cortés i Anna Malagrida. | J.T.

M.LoshuertosPalma19/07/07 0:00

La fotografia social i antropològica del peruà Martín Chambi (1891- 1973) i les videoprojeccions de l'artista catalana Anna Malagrida centren les dues exposicions d'estiu que es podran veure fins dia 2 de setembre al Casal Solleric. L'exposició de Martín Chambi, situada a la planta noble, aplega poc més d'un centenar d'imatges realitzades entre el 1920 i el 1940 pel fotògraf indígena. L'artista, en paraules del comissari de la mostra, Carlos Gollonet, «volia posar en valor el patrimoni de la cultura inca i ajudar també el turisme incipient del moment». La majoria de les imatges s'exhibeixen per primer cop en aquesta mostra, patrocinada per la Fundació Telefónica i la CAM, i a l'hora de fer la selecció s'ha incidit «en el Chambi més documental a través dels retrats, però també en el més modern i lliure», aclarí Gollonet.

En aquest sentit, Nanda Ramon, regidora de Cultura de Cort, posà en relleu el «valor antropològic» de les fotografies, que per ella tenen l'objectiu de «dignificar la cultura i la societat de Cusco». Ramon va establir també certes semblances entre el treball de Chambi i el de Guillem Bestard a Eivissa o el de Tomàs Montserrat a Llucmajor, sobretot pel que fa «als retrats grupals i a la utilització de la llum».

Per altra banda, l'Espai Quatre exhibeix les Vistas veladas d'Anna Malagrida, que a partir de dues videoinstal·lacions i una fotografia converteix l'espai en un refugi jordà. Amb la proposta, comissariada per Neus Cortés, crea a través de projeccions una porta i una finestra que amb el moviment d'un vel negre esdevenen l'origen d'un ric discurs metafòric. «El moviment del vel és una dansa metafòrica que simbolitza la condició de la dona de manera indirecta», argumenta l'artista, per qui la llum i la foscor són també el reflex del diàleg entre l'exterior i l'interior.