TW
0

Nomia Diego Tortosa (1878-1947) i pocs com ell destacaren en l'elaboració directa i acurada dels seus discursos. Seguí la carrera eclesiàstica en el Seminari Major de Múrcia i es doctorà en Dret i Teologia. Per la seva fama d'orador fou nomenat el 1912 capellà d'honor dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia, de qui fou també confessor. Es distingí, per altra banda, com a professor de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència, amb seu a Madrid, i com a catedràtic en el Seminari d'aquesta mateixa ciutat. Els seus biògrafs el mostren com un home entregat sempre a la lectura i a l'estudi, donant alhora conferències a moltes ciutats espanyoles. El 1920 pronuncià un discurs amb motiu de l'arribada de les aigües potables d'Ascoy a Cieza, la seva vila natal. Cieza, recordem-ho, és una ciutat de Múrcia, de devers trenta mil habitants, ciezanos, d'origen àrab. És, efectivament, l'antiga Madina Sisaya, amb un jaciment arqueològic de més de cinc-cents habitatges dels segles XII i XIII.

Diego Tortosa, que seria nomenat fill il·lustre d'aquella població, hi volia fer una Escola d'Arts i Oficis pagada de la seva pròpia butxaca. Amb tal objectiu estalvià tota la seva vida. Llegà al municipi un important capital que es va invertir en l'inici de les obres. Llavors, amb més doblers públics, es va concloure el que és avui l'Institut de Segon Ensenyament que porta el seu nom. Després de la Guerra Civil, Diego Tortosa va patir una malaltia que li va fer perdre la memòria i fou acollit pels pares Salesians de Madrid. Morí el 16 de desembre de 1947, als 69 anys d'edat, les despulles del qual foren traslladades al cementiri de Cieza. Una de les seves conferències més curioses és la que titulà: «La mujer de las clases elevadas y el problema social», pronunciada a la Reial Acadèmia de Jurisprudència per a la que es deia «Unión de Damas Españolas». Prengueren part en aquell acte Alexandre Pidal, Juan de la Cierva, Eduardo Dato, Vázquez de Mella... i el mallorquí Antoni Maura. En el decurs de la seva exposició, argumentà Diego Tortosa opinions com aquesta: «Ella, la dona, educa els seus fills, no en aquesta atmosfera d'idolatria, quan tots els caps s'inclimen en presència dels menuts, fent-los creure que són de raça privilegiada, d'espècie diferent; sinó en aquest ambient humà on s'escolta la remor del combat social i els ais i els crits d'angoixa dels més humils; en aquest ambient de creença on podem aprendre que la més gloriosa de les aristocràcies és la de la virtut, la del sacrifici, la del deure...». Basava, Tortosa, bona part de la seva conferència en una acurada documentació: Lleó XIII, Michelet, Jules Simon, Bebel, Lasalle, Abbé Thellier de Poncheville...