Manuel Baixauli: «L'home manuscrit és enemiga del tòpic i de la frivolitat»

"Quin és el punt de partida de l'Home manuscrit?
La novel·la naix d'aquesta imatge: un dia, passejant per un camí desconegut entre camps abandonats, em trobe una casa vella, també abandonada; la porta és oberta, hi entre; dins, totes les parets estan obssessivament manuscrites, a penes hi ha espai en blanc. Aquesta és la imatge, ignore si la vaig somiar o si la vaig imaginar despert. El cas és que no vaig poder desfer-me'n d'ella i va generar el llibre. Qui vulga arrimar-se a les parets de la casa i saber què hi diuen ha de llegir L'home manuscrit.

"Quin paper juguen en la seva novel·la el misteri, la ironia o l'angoixa?
"L'home manuscrit és un llibre intens, condensat. En poques pàgines hi ha misteri, ironia, terror, mala llet, desig i, fins i tot, esperança. No és un llibre d'intriga a l'ús, pero des de la primera frase crea misteris que t'imanten fins al punt final.

"Algunes editorials havien rebutjat publicar el seu llibre titllant-lo de poc comercial. Què en pensau d'aquesta afirmació?
"És curiós. Si hagués de triar un sol adjectiu per definir el llibre diria: divertit. Però això és tan relatiu! Si fem cas dels llistats de vendes, el públic massiu vol novel·les amb estereotips molt simples i que li eviten pensar. L'home manuscrit és tot el contrari, és enemiga del tòpic i de la frivolitat. És veritat que jo volia publicar-lo sense recórrer a premis, però quan se'm concedí el Premi Mallorca em vaig sentir profundament agraït a les editorials que l'havien rebutjat.

"Què fa per vos que aquesta història sigui tan diferent a les altres?
"És un llibre escrit amb total llibertat i amb una autoexigència extrema. És un desig enquadernat. Això fa que no siga un llibre 'facilista', i que escape als simplistes esquemes del mercat.

"A quin tipus de públic creis vos que arribarà L'home manuscrit?
"Vaig fer llegir l'original inèdit a dos coneguts. Una amiga, fornera de professió, lectora de best-sellers, i un amic, escriptor exquisit, potser el lector més crític i exigent que conec. Els vaig escollir per la seva implacable sinceritat. El resultat fou imprevist: a tots dos els va encantar. Amb els membres del jurat del Premi Mallorca, tan diferents de gust i estil entre ells, passà el mateix. Això em fa creure que és un llibre per a tot tipus de públic.

"El llibre inclou fotografies, diferents tipus de lletres, imatges en negatiu. Quin efecte vol aconseguir?
"Els he usat perquè m'ho exigia la història. Deteste el superflu, no vull sorprendre ningú amb efectismes innecessaris. Els efectes gràfics, com la diversitat de formes literàries que empre, augmenten la seducció del relat.