Després de tres dures jornades duent material i continuant el
procés d'aclimatació, ens ha tocat una jornada de descans al camp
base. Ho aprofitam per rentar la roba i rentar-nos i, encara que el
dia no és gaire bo, s'agraeix el descans.
El dia 10 de juliol ens aixecàrem a les 4.30 de la matinada. el
sol encara no escalfava, però ens posàrem en marxa. S'han
d'aprofitar els pocs dies de bon temps que han pronosticat. Igual
que nosaltres, molta gent surt aquest dia per intentar fer cim.
Entre ells es troben els millors del món, que volen coronar aquesta
muntanya, una de les 14 més altes del planeta. L'expedició es una
gesta.
Les rampes que ens condueixen al camp 1 i al camp 2 estan més
carregades de neu que durant la pujada anterior. El camí, doncs, és
més perillós. La muntanya, sempre canviant, exigeix molta d'atenció
per evitar accidents.
En vuit hores pujam els 1.500 metres de desnivell que ens separa
del camp 2. El dia és bo, hem passat la nit en aquest campament
excavat als pendents de la neu i del gel, gaudint d'una panoràmica
excel·lent. El Baltoro i les glaceres Savoia i Goldwin Austin les
tenim devora.
L'endemà, dia 11, ens aixecàrem prest. Tot i ser petit, el camp
2 gaudeix d'una bullícia de plena activitat. Part dels qui s'han
instal·lat aquí intentaren l'assalt del cim el vespre del 12 al 13
de juliol.
Passam pel pendents cap al camp 3 entre gendarmes de roca. La
pujada és dura i la falta d'oxigen i d'aclimitació es noten.
La instal·lació del camp 3 té lloc a 7.100 metres. Fa un poc de
vent. Mentre treballam en la construcció de la plataforma per
muntar la tenda, un grup de catalans aprofita per fer un vol en
parapent. Increïble!
Tots els alpinistes allà presents criden d'excitació quan
«Marró», l'agosarat pilot, s'enlaira en el tercer intent i ens
deixa a la gelada muntanya, mentre ell es dirigeix al camp
base.
En menys d'una hora serà 2.200 metres més avall, prenent te dins
una tenda. A nosaltres ens queden dos dies de davallada. Aquesta
mateixa nit davallarem a dormir al camp 2 (6.400 metres), per
culminar l'aclimatació. Des de la tenda veim els focs del camp base
que commemoren el 50è aniversari de la princesa Aga-khan.
El divendres dia 13 davallàrem al camp base, on Said ens rebé
amb una abraçada i Essam, el cuiner, ens féu una gustosa truita de
patates. Era gairebé com tornar a casa. Mentre nosaltres baixàvem,
deu dels millors apinistes del món obren camí cap al cim. Una fita
imporant per a tots.
Després de quinze hores de pujada, Silvio Mondinelli coronà el
seu darrer vuit mil. A nosaltres ens toca descansar un dies i
recuperar forces per atacar de manera definitiva el cim.
Els informes meteorològics indiquen que la propera finestra
s'obrirà el dilluns dia 16 de juliol. Esperam que sigui així.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.