Miquel Ferrà i Martorell12/07/07 0:00
TW
0

Ferran VII havia tornat a Espanya el 1813, vençudes les tropes napoleòniques en la Guerra del Francès. L'any següent es declarava rei absolutista i derogava la Constitució de Cadis, tot posant alhora en marxa una cruel persecució contra els constitucionalistes, altrament anomentats liberals. Un d'ells era Agustín Argüelles (1776-1843), polític i escriptor, diputat en aquelles Corts de 1812 i famós per la seva eloqüència, és a dir, per uns discursos que li sortien brodats, motiu pel qual, popularment, havia d'esser conegut com «el diví Argüelles» i tractat amb gran deferència pel seu academicisme a l'hora d'exposar ideologies avançades. Ferran VII el va veure, com a tants altres intel·lectuals del moment, com un perill per al Règim que acabava d'instaurar i aleshores, juliol de 1814, exigí que els jutges fallassin les causes contra tots aquells polítics d'oposició en el més breu termini. La cosa no resultà com esperava i nomenà una altra comissió pseudojurídica el setembre. Per tal d'aconseguir proves contra Agustí, casa seva fou escorcollada i va creure la policia haver fet un gran descobriment quan trobà entre els papers agafats del seu despatx un escrit en caràcters aràbics, tot prenent-lo per la xifra misteriosa amb la qual s'entenien els conspiradors. La importància de la trobada es va tornar veritable ridícul en demostrar-se que es tractava d'uns versos corànics, els quals havia deixat escrits un moro que havent naufragat a la costa d'Astúries fou recollit i allotjat a casa de la família Argüelles, essent aquest encara un infant petit.

Havent guardat aquest escrit com una curiositat, passà de pares a fill, i llavors a mans dels agents de tan arbitrària justícia.
Volent trobar encara, els membres de la comissió investigadora, algun altre crim o delicte que es pogués atribuir a Argüelles, com manava amb una certa ansietat el mal rei, el feren comparèixer en roda de presos al davant del famós impostor i fals testimoni Audinot, el qual a l'instant digué reconèixer Argüelles com un dels més perillosos conspiradors denunciats. Tanmateix, havia estat tan mal tramada aquella comèdia, entre l'impostor i el jutge de la causa, Comte del Pinar, que Argüelles els va fer confondre i contradir. Fou, així i tot, inútil tota defensa i Ferran VII signà el document que condemnava Argüelles a vuit anys de presó, els quals havien de ser íntegrament complits al Penal de Ceuta. Ja trobant-se a la ciutat del nord d'Àfrica, fou destinat com a soldat ras al Regiment disciplinari anomenat «Fijo», propi d'aquella plaça.
Allà, els oficials no el volgueren declarar apte per al servei i restà dins la classe de presidiari, tot rebent tanmateix les majors distincions de les persones que el coneixien en aquella població. Tot plegat posà en guàrdia les autoritats locals, puix que tenien por d'un motí popular en la colònia. (Seguim demà).