«Es tracta de realitzar cinematogràficament una narració curta de les primeres pàgines de la Bíblia: l'aparició de la metèria». Amb aquestes paraules iniciava el poeta, novel·lista i crític d'art Blai Bonet el que és el primer guió cinematogràfic escrit del seu puny i lletra conegut per ara. El va trobar fa uns mesos Gabriel Huguet, fill de Damià Huguet, que fou gran amic i company del poeta de Santanyí, quan cercava entre els papers i documents del seu pare per recopilar informació amb vista a la conmemoració del desè aniversari de la seva mort.
El guió, escrit amb lletra petita i bigarrada esdevé el que avui en diríem un story board, però substituint-ne els dibuixos per paraules. Els aclariments i especificacions constants que apareixen al text, demostren clarament la intenció de Bonet d'enviar-ho a Huguet, que segons pareix havia de ser el seu «assessor» en la filmació i en el desenvolupament del projecte, atesa la seva afició per la fotografia i pel cinema. També sembla que hi estava implicat l'escriptor Antoni Vidal Ferrando:«...I en el moment precís, que ja indicarem d'acord amb en Toniet Vidal, una veu en off que diu: En el principi, Déu creà el cel i la terra...».
Blai Bonet resumeix el film en sis folis, en els quals deixa molt clara la seva concepció no tan sols de la història sinó també de com han de ser els plans de la càmera i de les característiques dels dos personatges protagonistes: Adam, que en el film s'havia d'anomerar Lluís «més senzill, més social i, sobretot més actual»; i Eva, que mantenia aquest nom. Bonet descriu Lluís com «l'encarnació de Déu damunt la terra» i com un «al·lot net de cor i amb les condicions físiques i intel·lectuals d'estimar la vida». Per contra, l'Eva imaginada per l'escriptor de Santanyí és «no molt, però sí un poquet, lo que noltros deim una tia bona», que ha de «donar una mica la sensació d'estar més enterada que ell. Vull dir â"especificaâ" que se l'ha de veure més pícara, que sap ja un poc de llatí».
La història, fidel a l'estil literari de Bonet, narra d'una manera prou senzilla la pèrdua de la innocència dels dos joves que, com aclarí Biel Huguet, «tenen la seva primera experiència sexual», contada pel poeta «d'una manera molt velada», d'acord amb Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria, Si jo fos o El mar.
Altres ingredients del món blaibonetià, sobretot relacionats amb l'Església, apareixen també en aquest guió. Hi ha un funeral, un «mostruari variat de caixes de mort» i diversos «ornaments litúrgics», per esmentar-ne breument alguns.
L'autor fa acabar la seva història cinematogràfica al desert, un espai que representa la «sortida del paradís» i anuncia sols amb un frase la intenció de fer una segona part del film.
En els propers mesos Biel Huguet es proposa convertir aquest projecte en una realitat, en una pel·lícula d'una durada d'entre 10 i 11 minuts. El guió de Blai Bonet, tot i no incloure cap diàleg, sí que dóna, a parer seu, prou referències de quin era el seu projecte.
Per acabar de desenvolupar-lo, Gabriel Huguet se servirà del coneixement que té de l'obra de Bonet. Així, el fill del poeta campaner se centrarà de manera especial en les seves obres teatrals: Parasceve i La casa en obres. Per dur a terme aquesta aventura cinematogràfica, Huguet fill cercarà l'ajuda del seu amic realitzador Miquel Àngel Rayó i de l'actor Pep Tosar, que fa poc que ha dut als escenaris La casa en obres. Tots tres també treballaren plegats en l'espectacle de dansa i poesia Esquena de ganivet, basat en la vida i en l'obra de Damià Huguet. L'escritor de Campos es va veure influït pel mestratge de Blai Bonet, ja que la seva obra també pretén renovar les lletres catalanes.
El film podria estar enllestit enguany mateix, ja que per desembre de 2007 es compliran deu anys de la mort de Blai Bonet, un any després que hagués finat el seu amic Damià Huguet.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.