«Si vull que algú compri l'obra a la Península necessit un parell de noms»

"Com ho duim?
"Ara estam fent lectures amb els actors per conèixer molt bé l'obra. Saber com funciona en cada moment, perquè aquesta és una obra de conjunt.

"Com és vostè com a director, quin mètode de treball té amb els actors?
"Jo he estat durant molts anys actor i crec que aquesta formació ha influït en la manera de tractar els actors. Jo els deix moltíssima llibertat; són ells els que s'han d'implicar i assumir el personatge i els seus moviments. No sóc jo el que els he de dir, ja que per alguna cosa són actors. Jo només establesc els límits i si veig que van bé no veig perquè hi he d'intervenir.

"Què trobarà la gent quan vagi a veure Un hivern a Mallorca?
"Crec que és una obra que sorprendrà molt. Pensa que George Sand era una personatge un poc complicat. Com a persona ja ho era. Posada en l'ambient de Mallorca encara ho era més. Era una dona que volia ser un home, que tenia molts amants però s'enamorava de les dones, que estava enamorada de Chopin però no era un amor físic perquè el músic, tan dèbil, no podia fer l'amor amb ella... Tot això s'explica, passa i es veu a l'obra. És escrita d'una manera molt peculiar i és molt dura.

"I del seu autor, que firma amb el pseudònim de Biel Cerdà, en coneixerem mai la identitat?
"Això depèn d'ell. L'autor el que vol és que la gent jutgi l'obra pel seu text i no per la persona que l'ha escrit. En aquest cas, l'autor simplement vol que jutgin la seva obra.

"És, doncs, una persona força coneguda?
"Sí. És una persona de Mallorca i és una persona que es mou en aquest món: ha fet cinema, teatre, novel·la...
"Vostè també ha fet cine, televisió, teatre, musicals... Què l'ha involucrat en aquest projecte?
"Això nasqué d'una visita a Valldemosa amb l'autor i del comentari que es podria fer una obra de teatre amb la història de George Sand i Frederic Chopin. Al cap de dos mesos, l'autor ja m'enviava el primer text i aquí començà la meva implicació. Llegesc l'obra, m'agrada, i toc a la porta del Consell, que ho accepta i, per primera vegada, una Adminstració col·labora amb mi. Perquè l'única manera de fer Un hivern a Mallorca és a través d'una institució estatal perquè no és una obra comercial.

"Heu parlat sempre d'exportar aquesta obra a la Península. Quina idea teniu d'aquest espectacle fora de Mallorca?
Aquí, el llibre Un hivern a Mallorca és molt conegut, però a Barcelona o a fora no ho és. És per això que per anar a la Península i fer que aquesta obra sigui interesant necessit un parell de noms.

"Això no és desmerèixer la feina dels actors d'aquí?
"El teatre, a més a més de ser un art, és una indústria. Jo no pos en dubte la qualitat dels actors, però a la Península aquesta obra s'ha de vendre, i algú l'ha de comprar. L'imporant és que l'obra es conegui, els actors són només un vehicle. Jo crec en aquesta obra i em plantejo, fins i tot, exportar-la a França o a Polònia i els actors serien sempre diferents.

"Per tant, a la Península portareu l'obra com a productor privat?
"Jo tinc un cooproductor per a Espanya. Vindrà a veure l'obra i decidirà quins són els actors que hi poden anar bé. No tenen perquè ser els dos protagonistes, i la intenció és que el 50 per cent del repartiment es mantingui i això, per als actors, és una molt bona oportunitat.

" És diferent treballar amb una Administració o des del vessant privat?
"Hi ha dos tipus de teatre: el públic i el privat. En el públic no importa si l'obra té èxit o no. Perquè ja està pagat. En les produccions privades, si no tens èxit no continues treballant. El teatre públic hauria d'assumir les obres que jo, com a privat, no puc assumir de fer perquè són difícils, complicades des del punt de vista ideològic, de text. Hauria de ser més arriscat, perquè jo, com a privat, no puc arriscar els meus doblers.