Carles DomènecBarcelona28/06/07 0:00
TW
0

Televisió de Catalunya acaba de recuperar l'espai Estrenes de TV3, que emetrà 26 telefilms durant tretze setmanes, la nit dels diumenges. Es tracta de llargmetratges de diverses temàtiques, com Vida de família, del productor mallorquí Joan Ginard. Des de la seva empresa Just Films, amb seu a Barcelona, han sortit les pel·lícules de temàtica fantàstica Fràgils, el Segon nom i El sense nom, dels directors Jaume Balagueró i Paco Plaza.

"Com vàreu arribar al món del cine?
"Jo vivia a Madrid a causa de mon pare. Després d'alguns anys tornàrem i em vaig apropar al cinema a Barcelona amb la producció de curts. L'any 96 vaig treballar a Els sense nom amb Jaume Balagueró. Aleshores em vaig llençar i em va anar bé. Treballava de funcionari a la Diputació i l'any 99 vaig muntar la meva empresa. Vàrem fer Fràgils, ja amb un pressupost elevat i la vàrem dur a Venècia i a Sitges.

"Són pel·lícules de gènere fantàstic i amb sortida al mercat internacional.
"Jo, al començament, no era fan del cinema fantàstic però em vaig apropar a aquest gènere a través de l'afició d'altres directors com Balagueró. Vaig descobrir que era un cine molt atractiu i en el qual existien molts més aficionats arreu del món, el que permetia la consecució d'una dimensió internacional. Només a Europa hi ha cinc festivals de cinema fantàstic. A EUA es varen distribuir 1.700 còpies de Darkness, quelcom que no ha fet ni Almodóvar. Els sense nom va guanyar el premi Mèliés d'Or el 1999, i El Segon nom va obtenir el Mèliés d'Argent el 2002.

"Heu produït també telefilms de caràcter social.
 "Sí, ha estat una manera de compensar, amb una línia social dirigida a un altre tipus de públic. En aquest sentit, Televisió de Catalunya ha apostat fort per aquesta programació. Acaba de començar una sèrie de 26 TV movies, en la qual s'inclourà Vida de Família, que hem fet nosaltres.

"Quina és la major dificultat d'un productor?
 "La nostra agenda està massa plena. Has d'escollir nous projectes i directors. La realització de producció t'obliga a controlar les despeses de les pel·lícules. S'han de cuidar les relacions entre director i actors. A més, el tema financer et fa patir ja que necessites recursos, s'han de demanar préstecs i els bancs no tenen pietat.

"Després de l'èxit de Yo, de Rafa Cortès a Canes i la repercussió de La caja Kovak de Daniel Monzón, què opinau del cinema que es fa a Mallorca?
 "Abans estàvem condicionats a Madrid i Barcelona però ara es fa bon cinema a Andalusia, València o Mallorca. Estam en la societat de la informació i el transport és molt més àgil. I els alemanys empren Mallorca com a plató de fa anys.