La setmana passada, gairebé tots els mitjans de comunicació de
l'Illa es varen fer ressò que la Universitat retornava els «Papers
de Son Lledó» a la família Puigdorfila, antiga propietària de la
finca on es troba la UIB. Aquests documents es localitzaren a la
finca de la família Puigdorfila Villalonga quan va ser expropiada,
l'1 d'octubre de 1987, per tal de construir-hi el campus.
Els «Papers de Son Lledó» es conservaven, des de l'any 1990, a
l'Arxiu de la UIB. Ara han passat al seu propietari, Joan
Puigdorfila, els documents originals, tot i que la UIB
es queda una còpia digital de tots els documents perquè puguin ser
difosos en l'àmbit acadèmic i científic universitari. La
documentació és integrada per 3.378 documents de caràcter
particular, entre els quals hi ha correspondència, comptes, i
d'altres textos, dels segles XVII, XVIII, XIX i XX.
El fons formava part de l'arxiu Puigdorfila, que conserva la
família del mateix nom a la possessió de Mainou de Montuïri, i que
de manera circumstamcial es trobava a Son Lledó, on habitaven els
descentents de la família després de deixar la casa pairal de Can
Puigdorfila al carrer del mateix nom de Palma. La documentació, en
bastant bon estat, respon a la tipologia d'arxiu personal, familiar
i domèstic, generada pels diferents membres. Organitzada en
carpetes, que formen sèries, correspondències, comptabilitats,
papers de família... reflecteix els principals episodis de la
nissaga. En els papers, s'hi reflecteixen les genealogies pròpies i
les de les famílies amb les quals s'entronquen, documents
matrimonials, certificats de baptisme i algunes escriptures.
videntment, una part dels documents es refereix a la propietat, com
testaments, plets, alous, censals, accions, deutes, pagarés,
hipoteques... o també «una testamentària que va portar la senyora
Aina Brondo (1829) amb altres familiars, com es fa esment a la
descripció d'aquest fons de la UIB elaborat per Maria
Francisca Sureda Trujillo.
Una altra part del fons, l'ocupen les cartes de família i la
correspondència que mantenien els seus membres entre si (entre els
quals hi havia canonges, governadors o diputats) o amb altres
persones alienes al cercle familiar.
La comptabilitat també fa part dels «Papers», tant sigui per la
generada per les despeses o pel cobrament de les activitats a les
quals es dedicaven els membres de la família. Segons s'hi pot
veure, la família podia documentar les transaccions més primàries,
ja que n'hi ha una que es refereix al bescanvi de farina lliurada
al forner per pa durant tot l'any; o també que denoten la
preocupació per la productivitat de les seves finques, ja que
durant els anys 1882-83 es manté correspondència gairebé diària amb
el majoral de Mainou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.