23/06/07 0:00
TW
0

A la vora del riu Tigris, allà al nord de Síria, hi floria el blat que, quan està al seu punt, s'empra per fer frica: un plat on, per damunt dels grans encara verdosos, hi posen pollastre i festuc laminat. A l'hotel de Qamishli, ran de la frontera amb Turquia i Iraq, sempre hi havia gent que no acabava de trobar el seu lloc dins el món que ha tocat viure. Un xofer de Samarra esperava arreplegar gent suficient per emprendre el viatge de retorn, un hoteler curd del nord d'Iraq no deixava d'alabar el seu establiment perquè allà m'hi trobaria com a casa i, així, l'un i l'altre, tothom feien tot el cas possible, com un agraïment, al saber què fa i què no fa el país que marca el teu passaport. Els divendres la gent festejava el bon temps a la vora del riu. Menjar, beure, ballar... Una festa!

A Alep sempre s'hi descobreixen coses. Només d'olors i colors, ja se'n podria traçar un viatge. Sense oblidar el retrobament amb gent coneguda que et du a connexions que no t'esperaves. Durant el sopar amb el fotògraf Issa Touma, al restaurant Al Andalus del carrer Baron, es feia avinent que havíem tingut tracte amb els mateixos artistes, gent de la música i la cançó. A Hama, amb les sínies pujant l'aigua i bramulant a les totes, anava bé visitar tallers de pintors per trobar camins diversos de la plàstica i, de passada, carregar amb alguna de les seves obres. Si el bessó de Damasc és la plaça Margé, estar a un hotelet que hi dóna directament és trobar-se al lloc més cèntric de la ciutat. A partir d'aquí tot és un anar i venir visitant amistats, llocs, restaurants i vins (libanesos) per viure plàcidament. Sopars amb els amics curds a la residència universitària, breu concert del tocador de llaüt, pujada al gebel Qassium per, sota una fina pluja, veure la ciutat encesa, i mil petites coses més que mai no entraran dins un circuit organitzat. També una escapada a Bosra, on els ocells nien entre les fulles dels capitells corintis, i aquesta vegada «descobrir» belles pintures que lluiten contra el temps a les voltes de la catedral esbucada. Coses. Nord i sud, interior i exterior d'una Síria que mai no deixa d'agradar i sorprendre. Se n'haurà de parlar més.