Miquel Ferrà i Martorell23/06/07 0:00
TW
0

Fou el juny de 1699 quan per iniciativa de Pere d'Aragó era creat el seminari de Ciutat de Mallorca, sota l'advocació de Sant Pere i era inaugurat un any després. El 1727 començaven, sobre unes c ases que havien estat de les monges caputxines, l'obra de l'edifi ci actual, segons els plànols de Joan d'Aragó. Observem el medalló sobre la porta d'entrada amb el bust de Sant Pere i altres ornaments de caràcter barroc. L'església que completa el conjunt arquitectònic, gran i sever, és d'estil neogòtic, datada el 1895 i de la qual fou projectista i mestre d'obres Bartomeu Ferrà. És molta la història que guarden les seves sales, cambres i racons. Llorenç Riber, Salvador Galmés, Antonia Maria Alcover, Josep Tarongí, Antoni Pons, Miquel Magraner, entre molts d'altres, poetes i escriptors, a més de lletraferits, sense comptar els que penjaren la sotana abans de rebre els ordes sagrats, ha estat aquest Seminari Antic de Sant Pere, el lloc de trobada, intercanvi i fonament cultural de tots aquells que volgueren festejar les literatures, tot partint d'aquells patis i d'aquelles aules.

Seguint el carrer, a la placeta de Sant Jeroni, a l'altra banda dels pinacles de l'esmentada capella seminarista, l'edifici també barroc del Col·legi de la Sapiència, destinat al sosteniment i ensenyament dels estudiants de capellà que tenien molt limitats el s mitjans econòmics, així com al foment de les doctrines de Ramon Llull, se'ns presenta un casal de tres plantes amb detalls barrocs. Una part de l'edifici data de 1635 i la resta del segle XVIII, i són interessants el claustre i el portal d'accés, amb un medalló de la Mare de Déu de la Sapiència entre ornaments d'un barroc afrancesat força curiós. El fundador, Bartomeu Llull, va dotar aquest col·legi amb prou rendes per poder sostenir una dotzena d'estudiants pobres, segons referia en la seva obra Constitutiones in Baleari Majoricae Collegio Observandae, és a dir, les constitucions aprovades pel papa Urbà el 1629. I sobre aquest particular escriu, el tantes vegades referit, Ramon Medel, que «els resultats han estat tan honrosos pel resplendir de les lletres i per al progrés de la teologia i les santes escriptures que de la sina d'aquest col·legi han sortit homes il·lustres en religió i saviesa. Hi cursà els seus estudis el bisbe de Mallorca Bernat Nadal; hi adquiriren erudició el canonge Josep Amengual i l'abat mitrat Antoni Ramon Pasqual que regentà per espai de cinquanta-quatre anys les càtedres de filosofia i teologia lul·lista a la universitat literària de Palma». Ha plogut molt des d'aquells temps. Però les pedres antigues parlen encara i ens conten històries de sacrifici, frustracions, ànsies de saber i inquietuds vocacionals.