La ciutat de les perles s'ha retut al servei de la memòria i del record, un record que és present entre tots els residents de la localitat. A final d'abril es va inaugurar, a la torre dels Enagistes l'exposició Indústria i glamour. Va ser aleshores que el batle, Antoni Pastor, va aprofitar l'ocasió per reclamar que aquesta exposició es converteixi en permanent i que Manacor sigui la seu del futur Museu de les Perles, com un important reclam turístic.
L'objectiu de la mostra és donar a conèixer l'origen, l'evolució i l'enorme influència en l'entorn local d'una indústria establerta a Manacor i a Mallorca des de començament del segle XX. En el catàleg que s'ha preparat de l'exposició també deixa molt clar quins són els seus objectius, com ara conèixer el seu origen, com també el seu impacte econòmic i social tant a l'Illa sencera com a Manacor, que va assumir el major percentatge de la producció total, a més de la recuperació de la memòria col·lectiva.
Evidentment, l'exposició i el catàleg comencen amb la història de les perles a Manacor, que s'inicià amb l'arribada d'Hugo Heusch. Aquest alemany, que va aterrar a l'Illa el 1902, va invertir temps i dedicació per aconseguir el procés que arribàs, mitjançant la substància adequada, a imitar una perla que, per la seva perfecció, es pogués confondre amb la de creixement natural, un objecte només reservat a persones amb molts de recursos econòmics.
La primera fàbrica la situen els estudiosos al carrer de la Missió de Palma, però ben aviat n'hi hagué una a Manacor. L'any 1907, al mateix solar que ha existit durant cent anys i que ocupava mitja quarterada per la qual es pagaren 1.176 pessetes, finalitzen les obres de Sa Fàbrica. Just deu anys després, el 1917, s'obria una sucursal de la societat a la Cinquena Avinguda de Nova York...
Per la seva banda, molts de manacorins varen passar a treballar per a la fàbrica, però no va ser fins als anys 40 que s'acreditaren arreu del món les perles espanyoles. La factoria de Manacor es va beneficiar de la situació creada arran de la Segona Guerra Mundial, ja que va ser una de les poques del món que pogueren proporcionar perles. De fet, va ser en aquesta dècada que s'obriren entre deu i dotze tallers de perles artesanes a l'Illa. Però una de les grans evolucions d'aquesta indústria es produí quan Geza Zsolt, un químic d'origen hongarès, va aconseguir una perla idèntica en la seva aparença a la natural, el nom de la qual, Majorica, situà la producció de Manacor i de Mallorca en un lloc destacat del mapa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.