Les passions ocultes de Llorenç Villalonga

«Les cartes reflecteixen la vida cultural de Mallorca, les vides catalana i espanyola», va comentar Porcel, que va destacar que «el major interès rau en el fet que Villalonga exposa la seva personalitat d'una manera molt sincera». Aquesta franquesa justifica el títol de Les passions ocultes. Correspondència i vida, que constarà de dues parts: les cartes i uns estudis de la professora Rosa Cabré. Porcel va assegurar que «és un document de gran importància», i va afegir que «no conec a Espanya cap altra correspondència d'aquesta talla».

Baltasar Porcel va mantenir que, «com diu Rosa Cabré, la influència que jo vaig tenir sobre ell va ser més gran que la que ell va tenir sobre mi», i va assegurar que «no era del meu corrent malgrat la gran relació que teníem». Porcel va relatar que «jo li vaig fer donar el premi Pla amb Andrea Victrix, perquè és una creació novel·lística d'una certa envergadura, encara que no m'interessa».

La relació entre els dos escriptors té un testament excepcional a la novel·la L'àngel rebel, que Llorenç Villalonga va ampliar posteriorment i va publicar de nou amb el títol de Flo la Vigne (1974). En el pròleg, Baltasar Porcel va escriure que «Villalonga havia desitjat un fill que no havia tingut i jo mancava no d'un pare, però sí d'una empara intel·lectual i moral; i d'allà va sorgir la nostra relació». Porcel ja anunciava allà la futura publicació de les cartes, que «articulen el seu extraordinari retrat interior», i apuntava que «Villalonga només va ser sincer camuflant-se en la literatura, en la qual gairebé tampoc no es va manifestar apassionadament, excepte precisament a L'àngel rebel».

Després de L'àngel rebel, hi va haver tres novel·les més que van plasmar la relació entre els dos escriptors: La Lulú, Lulú regina i La gran batuda. «Jo em vaig sentir, per raons personals, en alguns moments, profundament traït, però ens guardàrem una fidelitat durant tota la vida», va aclarir Porcel.

L'escriptor d'Andratx va precisar que «el seu pla era deixar-me una herència, que em casàs a Palma amb alguna al·lota d'una família de cert nom i seguir el seu model, però això no m'interessava». L'àngel va volar i «sempre vaig tenir molt clar que jo era d'un petit món rural, aïllat i pobre, la qual cosa suposava la meva debilitat però també la meva força», assegura.

Un dia d'hivern de l'any 1959, Villalonga va lliurar a Porcel l'original de la seva novel·la L'àngel rebel, que «vaig consumir en una nit».
L'endemà, el jove escriptor va mostrar el text al poeta -i col·laborador de Diari de Balears- Bartomeu Fiol, que apareix a la novel·la. Villalonga es va enfadar molt per l'atreviment de Porcel, que no ha rellegit des de llavors la narració. «Tampoc no he rellegit les cartes, em fii del que diuen qui les han llegides», va manifestar Porcel, que va anotar que «m'interessen les crítiques i els estudis sobre mi, ja que tenc una part pública de la meva activitat, però no els llegesc perquè m'incomoden i m'enfronten amb un personatge fixat, quan jo he estat tota la vida algú que es fa i es desfà en marxa».