Història d'un casino (1840)

El 1840 era constituïda l'Associació Patriòtica Balear i quan feia menys de sis anys que funcionava, la seva junta de socis decidia adquirir uns trasts allà on hi havia hagut el Convent de Sant Domingo, solar en el qual seria edificada llur seu social, anomenada aquesta, des de llavors, «Casino Balear». Passarien tres anys més abans que l'arquitecte Antoni Sureda començàs les obres. En unir-se el «Casino Balear» i el «Liceo Mallorquín», el casal fou de tots dos col·lectius i passà a dir-se «Círculo Mallorquín», unes dependències inaugurades el 1852. L'immoble seria objecte de diverses reformes i restauracions, des de la sala de festes que fou bastida el 1884 sota la direcció del pintor Ricard Anckermann, decorat al gust neoegipci, del qual són també reflex les «lleones» del Born, fins a la construcció de la façana del carrer del Conqueridor que és avui un valuós exemplar del modernisme català, representat, en aquesta feina pels arquitectes Miquel Madorell, Pasqual Sanz i Lluís Callu. Les obres, en una estructura de tres plantes, tingueren una durada de 1913 a 1918. Observem a la planta baixa els sis finestrals de tres peces separades per columnes i ornament de calats, dins un disseny que ens hi permet descobrir una forta influència moresca. Els sis finestrals de la planta noble, dos amb balcons, i marc de dues peces, segueixen una tendència semblant. A la planta superior tornen a ésser les finestres de tres llums amb relles de columnes damunt mènsules. Molts altres elements de fèrtil imaginació com motlures vegetals, capitells florejats, baranes de randes i entreteixits, volutes i fuets, sense oblidar l'enlairat blasó de la portada, ens mostra, com en tants altres edificis d'aquest estil, quelcom narratiu, quelcom que ens parla de concerts i balls, de jocs de taula i jocs esportius, entre els quals gimnàstica i esgrima, de vetlades literàries i teatrals, d'una junta de govern que era formada per un president, un comptador, un arxiver, un tresorer i un secretari...