La saga dels Guasp (1523)

TW
0

«Abans que moltes poblacions del continent coneguessin l'art meravellós de la impremta, Mallorca comptava ja amb una premsa en el col·legi de Miramar de Valldemossa. Els llibres impresos en aquell establiment es remunten fins a l'any 1485. Així i tot, la ciutat de Palma no va poder dir que tingué impremta fins a l'any 1523. Segons totes les probabilitats, el primer que tingué la glòria de donar aquest avenç a l'illa en aquesta capital fou un tal Ferran Cansoles, que fou succeït per un altre anomenat Guasp». Aquests mots pertanyen a la Guía de Viajeros, de Ramon Medel, de l'any 1849 i al qual hem fet referència en altres temes. La qüestió és que la impremta Guasp perllongà les seves activitats a través dels segles i contribuí, més que cap altra, a l'art del gravat i la tipografia, i per tant, a la difusió de la cultura illenca. «Aquest establiment porta el seu primitiu origen des dels primers de la seva classe establerts a Mallorca -segueix explicant Medel- i pogué per molt de temps ensenyorir-se de ser la predilecta del seu gremi. Així és que l'abundància d'obres de fons que posseeix és d'un nombre sorprenent. Es troba situada en el carrer de Morey, i avui dia publica El Diario Constituciona de Palma, que per una d'aquelles rareses que no he pogut esbrinar veu la llum amb la data del dia següent, és a dir, que es reparteix el capvespre del dia abans.

Unida a la impremta hi ha la llibreria, encara que independent en la seva essència, i situada en la mateixa casa. L'actual propietari és corresponsal dels principals publicistes espanyols». També Malte-Brum i els seus col·laboradors lloaven aquella Palma de Mallorca de cinquanta-quatre mil habitants que des de les primeres dècades del segle XVI havia sabut destacar en l'art de Johannes Gensfleish, anomenat Gutenberg (1397-1468) i de la qual activitat pogueren treure bon fruit tota una partida d'escriptors illencs, la majoria, avui oblidats: Andreu Moragues, Antoni Llull, Arnau Albertí, Bonaventura Armengol, Bonaventura Serra, Dídac Dezclapés, Francesc Boscà, Francesc Colí, Francesc Marçal, Francesc Prats, Jeroni Alemany, Jaume Montaner, Jaume Olesa, Joan Abrines, Joan Antoni Bach, Joan Bach, Joan Baptista Bordoy, Joan Baptista Escardo, Joan Dameto, Joan Llubí, Joan Baptista Binimelis, Joan Seguí, Lluís de Villalonga, Maties de Viladestes, Miquel Carbonell, Miquel Olesa, Miquel Tomàs, Miquel Tomàs Taxaquet, Nadal Feliu, Nicolau Oliver, Nicolau Molines, Nicolau de Paz, Pere Caldés, Pere Moll, Pere de Villagómez, Rafel de Bonafè, Rafel Oller, Reinaldo Oliver i Vicenç Mut, tots ells anteriors a 1860. Qui els recorda? Són autèntics nàufrags de la cultura.