El trofeu sacre (1599)

Miquel Ferrà i Martorell30/05/07 0:00

Jaume Olesa i Calvo, fill de Jaume Olesa de Sant Martí i de Joana Beatriu Calvo, nasqué a Ciutat el 1533 i destacava de ben jove com a poeta barroc de caràcter religiós. Com ens explica mossèn Antoni Pons és autor de l'emotiu i bell poema «Menyspreu del món» i del volum Art poètica, en què Jeroni Rosselló, poeta i lul·lista, descobria importants mèrits. Les seves composicions Sacre trofeu de Crist, A la Immaculada Concepció de Nostra Senyora, Un testament al Santíssim Sagrament aparegueren, entre d'altres, en un llibret que, dedicat al bisbe Vic i Manrique, era editat a València el 1599... «ESacre Trofeu, diu mossèn Pons, és un dilatadíssim poema en quatre cants, estructurat en octaves, en forma al·legòrica. El planejament és ben concebut, la distribució destra, els pensaments nobles... «Després que hagué el drac, ferotge enemic/ al nostre primer pare donat mort./ Ordenà Déu, que Déu, sincer amic,/ es tornàs de l'home en braç fort/ i perquè tal delicte no restàs/ sens revenja, a càstig el condemna, / i per tal que més bé l'executàs/ amb intrepidesa un torneig arma i ordena».

Així assistim a una desfilada de virtuts i vicis que el poeta ha personificat. La Raó en el seu ornat carruatge: dues dames davall cobricel que són la Prudència i la Justícia: set dames en blancs palafrens: la Humilitat i la Liberalitat, llavors la Castedat aparellada amb la Caritat, la formosa abstinència amb no menys formosa vestimenta i contra la qual van a xocar l'Ambició, l'Orgull, la Supèrbia, l'Avarícia, la Vagància... «Sobre un cavall brau i furibund,/ eritzat, flaquíssim i molt fort./ Ve amb espectacle la Mort./ Un drac negre porta per cimera,/ gran foc vomitant per la boca./ Per tot arreu aquella bèstia fera,/ cruelment, inficcionant, per tot toca».

Llavors, els versos, esdevenen himnes de lloança a la Verge Maria dins tot un esclat de metafòrica religiosa: «Claríssima espurna lluminosa,/ dels raigs del sol pur vestida,/ sens taca de culpa ni infectada,/ per ser llavor divinament obrada». «El Vostre espòs i del dany condolgut,/ us reservà, per ser d'aquell lavacre,/ qual convenia ser, d'origen sacre». «Per Vós, Senyora, som rescatats,/ Eva trucada en Ave gratia plena,/ Mirau, doncs, com Déu d'això profit en treu:/ De la mateixa metzina n'ha fet triaca».

En aquest torneig, amb reminiscències dantesques, el mateix Jesucrist en sortirà cavaller vencedor, amb la llança de la Creu sobre els enemics de l'home, és a dir, el Món, el Dimoni, la Carn i la Mort.