El nou cinema romanès brilla a Canes

Cristian Mungiu és el director de la guanyadora «4 luni, 3 saptamini si 2 zile»

AgènciesCanes28/05/07 0:00

Al final encertaren els pronòstics i el 60è Festival de Canes coronà ahir amb la Palma d'Or la tant modesta com magnífica cinta romanesa 4 luni, 3 saptamini si 2 zile de Cristian Mungiu, mentre que Carlos Reygadas s'endugué a Mèxic un premi del jurat pel seu Stellet licht. Favorita des del principi per gran part de la crítica, sobre la cinta de Mungiu hi havia el dubte de si el festival més famós del món tendria la valentia d'optar per un desconegut per alçar-lo a l'Olimp, i a més a més en una edició tan especial com la d'enguany. «Aquesta Palma d'Or és una bona notícia per a la petita cinematografia d'un petit país», declarà Mungiu en recollir de mans de Jane Fonda el premi per a aquesta història sobre dues dones implicades en un avortament clandestí a la Romania comunista, el títol de la qual podria traduir-se com Quatre mesos, tres setmanes i dos dies.

Mungiu (1968), exprofessor i periodista que debutà com a director a Occident (2002), s'endugué la màxima glòria en una nit molt generosa pel que fa a guardons, ja que el jurat presidit pel director britànic Stephen Frears no només concedí diversos premis ex-aequo, sinó a més un per sorpresa, el premi 60è Aniversari. Aquest darrer, a més, no només fou notícia perquè s'anuncià en el darrer moment, sinó pel seu guanyador, el nord-americà Gus Van Sant, guanyador d'una Palma d'Or per Elephant fa quatre anys i que enguany tingué una tènue acollida amb Paranoid Park. Molt menys sorprenent fou que finalment s'endugueren compartit el premi del jurat dues cintes molt aptes per a aquest guardó: Stellet licht («Llum silenciosa»), del mexicà Carlos Reygadas, i la francesa Persepolis, dirigida conjuntament per Marjani Satrapi i Vincent Paronnaud.

Reygadas, que amb aquest film deutor del millor cinema de Carl Theodor Dreyer narra una història d'amor en una comunitat menonita, arrodoneix la seva bona ratxa a Canes, després d'aspirar al màxim premi el 2005 amb Batalla en el ce i endur-se una menció especial a la Càmera d'Or el 2002 amb Japó. Tampoc no fallaren els pronòstics que apuntaven a qualque reconeixement per a la japonesa Mogari no mori, de Naomi Kawase, que s'endugué el Gran Premi per aquesta bella i profunda pel·lícula que transcorre en gran part en un bosc i titulada en anglès The Mourning Forest. Javier Bardem, en el seu paper d'assassí a la cinta dels germans Coen titulada No country for old men sonava com a candidat al premir com a millor actor, que s'acabà enduent el rus Konstantin Lavronenko per Izgnanie.