Escrivia Ramon Medel que «si entram en el temple del Socors poca cosa hi trobarem digne d'esmentar-se; però si anam fent aturades en els seus detalls i capelles tal volta podrem canviar d'opinió. L'església és d'una sola nau, tot veient-se en les voltes, al costat de les arcades, els següents guarismes de 1691, 1692 i 1694. Cada arcada assenyala una capella i, dins l'intercolumni superior hi ha una galeria correguda amb baranes de pedra...».
La Mare de Déu titular, Sant Agustí, altres sants agustinians, àngels i arcàngels. L'exterior, auster, destaca pel seu curiós campanar, del mateix estil que el de Sant Nicolau i que sembla llunyanamanet inspirat, dins el corrent barroc, en aquelles torres de planta poligonal i diversos pisos d'arquejades obertures d'algunes torres de pagoda xinesa. Però el més remarcable de tota aquesta arquitectura és la capella i cúpula de Sant Nicolau de Tolentí, amb estàtues i ornaments que són obra molt original de Francesc Herrera. La capella presenta sis altars sense comptar el del sant titular i la volta i cúpula dibuixen, en forma ovalada, tot un univers en relleu que ens permet de veure un barbut Sant Nicolau de Tolentí entre dos àngels i on es mostra un llibre obert enmig d'altres atributs. El conjunt, amb llanterna que imita en el seu sostre un sol radiant, vol ser un paradís celestial, un autèntic jardí que per causa de l'horror vacui, enllaça tota mena de cardines avolutades, columnes i garnaldes de fruits i flors, palmes i ramells, un entreteixit vegetal per on floten formes humanes, és a dir, set bisbes; quatre àngels adults de cos sencer que ens mostren la seva seminuesa de cames i cuixes, les seves llargues i rinxolades cabelleres, els seus rostres clàssics, i mitja dotzena més d'angelots infantils, somrients i galtuts. Un cel o sostre selvàtic, botànic, sense cap element de la fauna, ni ocells i àguiles. Només àngels i benaventurats. Qualcom que sembla va treure Herrera de la «Ciutat de Déu», l'obra de Sant Agustí, el bisbe d'Hipona. Les gràfiques descripcions dels espais siderals i terrenals, els simbolismes que contenen i el missatge que volen trametre, diria jo, que hi són presents. I és que al marge de qualsevol consideració, Sant Agustí era un gran mestre de l'escriptura, com bé ho confirmava aquell Macedoni, procònsol d'Àfrica, que a finals del 414 escrivia: «He llegit els teus llibres, els quals no formen part del nombre d'aquells que ofereixen escàs interès i ens cauen de les mans, sinó que, ben al contrari, s'apoderaren del meu ànim des del primer moment, malgrat estigués jo lligat amb les cadenes de diverses inquietuds. No sé quins aspectes m'han agradat més, si la perfecció moral, la profunditat filosòfica, els amples coneixements històrics o la suavitat de la seva eloqüència».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.