La casa de les Tereses (1617)

Miquel Ferrà i Martorell24/05/07 0:00

Així ens ho conta Ramon Medel: «És deguda la fundació principal d'aquest convent a la venerable Sor Elionor Ortiz, carmelitana del tercer ordre, la qual donà per a les religioses la seva pròpia casa, situada a la Rambla de Palma. L'any 1647, però, es mogué un gran plet entre la fundadora i quatre monges de Santa Teresa que havien vingut d'un convent aragonès; una disputa en la qual hagué de prendre part el bisbe, que determinà que fos traslladada Sor Ortiz al convent de Santa Margarida. La història evidencia que es va cometre una gran injustícia desallotjant la fundadora de la seva pròpia casa, quan tan generosament havia cedit la seva propietat per a la nova fundació. Aquesta data, segons consta en els processos, de l'any 1614. Després, les tereses aragoneses feren construir en lloc del primitiu oratori l'elegant temple que avui dia posseeixen les seves successores. L'església és formada per una creu quasi grega, en el centre de la qual s'eleva una superba cúpula de pedra».

Val a dir que la titular, Teresa de Jesús o d'Àvila, abans Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Àvila, 1515-Alba de Tormes, 1582), que descendia de jueus conversos, fou declarada pel papa Pau VI, el 1965, patrona dels escriptors de l'Estat espanyol. Des de la seva infantesa fou molt afeccionada a la lectura, especialment de llibres de cavalleries i literatura hagiogràfica. Després d'una greu malaltia, entrà el 1525 en el Carmel i a partir de 1562 fundava el primer convent de carmelitanes descalces i començava una etapa contemplativa i alhora reformadora de l'ordre. Escriví nombroses pàgines de caràcter místic, aquesta dedicació li portà no pocs problemes amb les autoritats eclesiàstiques. Entre 1562 i 1564 redactà el seu Camí de perfecció, publicada el 1583, que ja definia amb tot detall l'esperit de l'autora. I llavors, immers en un context d'erasmisme i il·luminisme, Castell interior, en què la riquesa metafòrica i l'expressió plana i directa marquen la tècnica d'un excepcional estil. Aquest escenari i la posició inspirada del personatge en el centre del retaule major, barroc, fou tasca de l'escultor de Valldemossa, Mateu Joan Serra, (1647-1703) que pogué comptar amb l'ajut dels seus fills Mateu i Bartomeu. També seus són el basament i el primer cos, amb les també cèlebres escultures de Sant Josep i el profeta Elies. La resta del treball fou cosa de Francesc Herrera. Teresa escriu en un llibrot que li ha de sostenir un angelet. Altres àngels sobrevolen la fornícula o capelleta. Ella, asseguda en una cadira tronal, porta riques vestimentes. Al fons, pintat, unes baranes balustrades a la seva esquerra i un prestatge amb llibres a la seva dreta. Escultura, relleu i pintura s'hi combinen, per tant, destrament.