Miquel Ferrà i Martorell22/05/07 0:00
TW
0

En aquesta data, la venerable germana Alberta Giménez, superiora general de les religioses del col·legi de La Puresa, pedagoga de provats mèrits i gran organitzadora de planificacions didàctiques, que tenia per principal objectiu promoure una educació integral de les al·lotes al seu càrrec, escrivia la carta present. Anava dirigida a una altra professora, la mare Janer:

«Estimadíssima germana: tinc moltes ganes de saber si ja es troba vostè bé de salut. Anit arribà el senyor Enric, sense problemes i molt content de la seva expedició (a Roma) i ens ha duit per a cada una de nosaltres una medalla de part del senyor Ramon (Garcés y Aznar, prevere) i per la seva banda, crec, un rosari. Avui faig tramesa amb aquesta d'un paquet de llibres. Hi van els encarregats per la germana Billón, només en part, per estar els altres exhaurits, i altres que crec que convé tenir, com són la Geografia que els vaig recomanar i la Història Universal que tenc de text i que prec a vostès que llegeixin i estudiïn el que sia necessari. Faig tramesa també d'un llibre de cuina per tal que llegint-ne les fórmules, assagin les que a la germana Bernat li semblin, i si agrada, sien dictades llavors a les nines perquè formin així el seu llibre i puguin després recordar a casa pràcticament, la qual cosa ha de complaure molt a les famílies. No convé que les nines vegin el llibre. La germana Bernat en sap prou per tal que, escrivint-lo vostè, es pugui llavors dictar. Hi ha també en el llibre rebosteria. Supòs que el proper dilluns destinaran el capvespre a l'eclipsi (que havia de tenir lloc el 28); facin les pregàries de la corona prest i llavors passin a observar el que a la meva edat he vist només una vegada, que fou l'any 1860. Ja veuran que no és una posta de sol, no; la naturalesa sencera es commou. Ja me diran quines són les seves impressions. Poques mil·lèsimes de sol restaran allà sense cobrir-se; però estarà molt més obscur que després de mitja hora d'haver-se post. Aquí serà també quasi total. Tenguin, per a mirar-lo, un cartró amb un foradet, fet amb una agulla i ho veuran bé i sense molèsties als ulls. Aquí no tendrem classe el capvespre ni tampoc a la Normal ni Externat ni Escola pràctica...».

Manca un tros de paper de la carta però resta ben clar el seu contingut. Mare Alberta es preocupava de qualsevol aspecte en la marxa educadora de la seva institució. Parla d'història i geografia en els textos de l'època que troba més adients, però també del capítol gastronòmic en el seu aspecte pràctic. Però sobretot es mostra molt interessada en la propera observació d'un eclipsi de sol, quelcom que no vol que educadores i deixebles es perdin.