Miquel Ferrà i Martorell18/05/07 0:00
TW
0

Guillem Sagrera signava el contracte definitiu per a la construcció d'una Llotja de Comerç a la plaça dita aleshores dels Boters i que en text de Bernat Sala, datat el 1426, s'expressava d'aquest a manera: «Lo Guillem Sagrera es compromet en bona fe als dits honors que ell, mitjançant l'ajut de Déu, obrarà dita Llotja fins a la coberta de les seves voltes i això dins el termini dels dotze anys primers vinents, havent de tenir aquesta una altària de vuit canes de Montpeller, comptant-se això des de l'empaïment fins a la clau. Passats los dits dotze anys, Guillem Sagrera, sia tingut en servei els tres anys més següents per tal d'acabar-ne la coberta, les torres, merlets i altres obres pertanyents a la dita Llotja...».

Gòtic, obra mestra de qui era alhora arquitecte i escultor, l'edifici presenta, interiorment, tres naus separades per columnes sense basa i capitell i amb un fust d'estries en espiral, fórmula nova dins aquell goticisme tardà. L'exterior ens mostra, per altra banda, el geni d'un plantejament ben equilibrat, amb quatre llenços de façana amb torres octogonals en els angles i una desena de torrellons que es corresponen amb els punts d'aixecament dels arcs inferiors, a més dels sis finestrals de bella motlura i els portals d'ogiva, amb el relleu escultòric de l'Àngel de la Mercaderia sobre l'accés major, les gàrgoles de fauna fantàstica i els quatre personatges de cantonada i que són Sant Nicolau que mira vers Portopí, Sant Joan Baptista que fa front a l'esglesiola de Sant Joan de Malta, Santa Catalina d'Alexandria que dirigeix el rostre cap a la plaça de sa Drassana i Santa Clara d'Assís, en el punt que contempla el Castell Reial de l'Almudaina. I és aquesta santa que porta un llibre en la mà que ens ha d'atreure l'atenció, per allò que hem entrat en el ric univers dels lletraferits. Sembla, però, que aquest llibre que du per títoForma de vida no el va redactar ella, sinó el seu pare espiritual, Sant Francesc. Nascuda, com ell, a Assís, fundà l'orde de les dames pobres o clarisses, branca femenina dels franciscans. La seva vida va del 1193 al 1253 i era de noble llinatge. Fugí de ca seva als divuit anys i el 1247 fundava el seu primer convent, dit de Sant Damià. La canonitzà Alexandre IV el 1255.

Observem l'escultura, la serenitat del rostre i el missatge de la donzella que ens convida a llegir. Un gran ficus li fa ombra i l'entorn, enjardinat, envaït pels aires marins, ens parla dels anys que pesen sobre l'epidermis de pedra en el pas del temps. Lligada al port i a la mar, aquesta Santa Clara va veure, ja en el llunyà 1451, com eren esbucats uns murs costaners per tal que els navegants la poguessin veure des dels seus vaixells...