Persones grans que encara saben jugar

El IX Festival de Teresetes es converteix en punt de trobada pels professionals

Núria MartíPalma17/05/07 0:00

Mallorca es comença a omplir ja de titelles de totes les mides i colors. El Festival Internacional de Teresetes començà dissabte a Campanet i després de recórrer alguns pobles de la part forana l'espectacle arriba avui a Ciutat amb una cercavila a partir de les 17.00 hores. Més enllà de les actuacions, una seixantena d'avui fins diumenge, el Festival és un punt de trobada per tots els titellaires, un món que, com digué el cubà Rubén Darío Salazar, «és una gran família de sang però internacional». Mestres i alumnes s'hi retroben. És el cas de Toni Rubio, de la companyia mallorquina S'estornell teatre, que ha coincidit aquí amb l'australià Richard Bradshaw. «Vaig veure el seu espectacle ja fa molts d'anys a Barcelona i és a partir d'ell que jo vaig començar a fer feina amb ombres», reconeix Rubio.

Per la seva banda, Richard Bradshaw ha impartit aquesta setmana a l'Esadib un curs professional sota el nom Juguem amb ombres. 18 persones han pogut aprendre d'aquest virtuós de les ombres que actuarà diumenge al vespre al Casal Solleric. També l'italià Agostino Cacciabue dirigí la setmana passada un curs sobre teresetes de fil. Per l'italià, «d'aquest curs n'han sortit moltes idees». De fet, Aina Maria Gimeno, coordinadora del festival, reconeix que «en el món de les teresetes tots s'ajuden molt i es conten tota mena de trucs, no hi ha enveges». Espanya no disposa encara d'una titulació oficial entorn del món dels putxinel·lis, molt diferent és la situació als països del l'Est on hi ha fins a tres especialitats universitàries al seu entorn. Els titellaire són, en definitiva, i tal com digué el madrileny José Antonio López de la companyia Rodorín, «persones grans que encara saben jugar amb ninots». De tota manera, si és important la persona que hi ha darrere el putxinel·li, més important és encara el ninot. Per Cacciabue «sempre hi ha un poc de nosaltres dins la marioneta», fet pel qual és crucial que el titellaire estigui present i participi en el procés de creació de la seva futura tereseta, amb qui acabarà establint «una relació molt especial».