Toni Albà: «Als qui no són demòcrates els dic que aprenguin a raonar i a escoltar»

El Teatre del Mar estrena demà divendres l'espectacle «M.A.M.», dirigit per l'actor català

Toni Albà aposta per l'humor per fer arribar el missatge al públic.

Carme MorenoPalma17/05/07 0:00

La companyia de Toni Albà arriba demà al Teatre del Mar amb la intenció de fer riure moltíssim el públic illenc amb l'espectacle M.A.M., que proposa una revisió sobre el concepte d'art. Albà fa una reflexió sobre l'absurd a què ha arribat el fet artístic, en un moment en què sembla que tothom pot ser artista i qualsevol cosa pot ser art. Aquest actor i director consolidat té clar que la millor manera de fer arribar el seu missatge és a través de l'humor.

-Una obra en la qual simulam que hi ha un artista que parla en anglès, John Philip Etty, que és interpretat per Gerard Domènech. John és un neoartista que ven la moto pensant que tot el que ell fa és art, però l'espectador es demanarà «ens prenen el pèl?». Després trobam l'actriu Lourdes Domènech, que interpreta Mamen, que és la traductora de John. Hi ha un personatge graciós interpretat per David Ferré, el Paco, que és el cosí de Mamen, que és l'únic que no té clar que el que fa John Phillip és art.

-Què es trobarà el públic illenc quan véngui a veure «M.A.M.»?

-Què intentau amb «M.A.M.»: donar una visió crítica de l'art o ensenyar a l'espectador com és l'art modern a través de l'humor?
-Les dues coses. John creu en el seu art, però el resultat d'aquest art modern el podríem posar en dubte tots.

-Com s'estructura l'obra «M.A.M.»?
-Hi ha una entrada i després cinc parts que són explicades des del punt de vista de Mamen.

-Per què heu decidit ser-ne l'autor, el director i el productor?
-Per pura necessitat. Som una companyia que no rebem subvencions per voluntat pròpia. Volem ser independents i lliures.

-A què es deu l'èxit del programa televisiu «Polònia»?
-Deu ser que als catalans, mallorquins i valencians ens agrada la sàtira política feta en dos, tres, quatre sentits i que toca a tots els partits polítics. Estam molt contents, encara que a vegades ens vulguin desanimar.

-A alguns sectors no els agrada la imitació que feis del rei a «Polònia» i vos comparen amb Pepe Rubianes?
-Per sort em comparen amb ell. Els qui no són demòcrates haurien de marxar. La seva opinió em mereix el mateix respecte que la merda que deixen els gossos a les voreres. Els dic que aprenguin a raonar i a escoltar. Els seus insults no tenen més importància que un mosquit contra un vidre; no saben què és la llibertat d'expressió; els convido a canviar de canal.