Johnny Roqueta compleix els 25 anys

Ara, amb motiu del seu primer quart de segle de vida, Rafel Vaquer (Palma, 1957), pare i creador d'aquest roquer, ha preparat un conjunt de propostes per celebrar-ho. En primer lloc, ha publicat un llibre recopilatori editat per Dubuks sota el títoComo una amoto, dedicat a la gran passió del personatge, les motocicletes. Per altra banda, prepara una exposició antològica a ses Voltes pel novembre en la qual participaran altres dibuixants i de la qual quedarà per al record un catàleg raonat.

Vaquer assegura no que no es pot creure que hagi arribat ja als 25. Recorda que el roquer va néixer cap a l'any 1981 en català i per a la revista d'humor Cul de sac, en la qual també prenia part Francesc Capdevila, alter ego de Max. El nom, Johnny Roqueta -explicà el dibuixant- no sols fa referència al seu estil de roquer, sinó que podria ser perfectement un llinatge i referir-se a l'illa de Mallorca, sovint coneguda entre els seus habitants com «sa roqueta».

Poc després, Johnny va fer el gran salt a la fama. Va ser amb El jueves. «Per una qüestió de supervivència i d'adaptació a les noves circumstàncies, Johnny va haver de canviar d'idioma», argumenta. Precisament en castellà s'han arribat a publicar fins a vuit llibres del personatge de Vaquer, que durant anys ha comptat amb la col·laboració en el terreny argumental de TP. Bigart.

Als anys 80, conta Vaquer, la «movida» madrilenya estava en tot el seu apogeu; els Rebeldes i Loquillo eren els músics de moda i les tribus urbanes esdevenien una forma de vida. «A Johnny li va tocar ser un amant del rock&roll, de les caçadores de cuir i les motos, com una excusa, un punt de partida per explicar històries quotidianes», indicà Vaquer, per qui aquest macarrilla és «una màscara per comentar temes de l'actualitat d'una manera col·loquial». «El tupé, el cuir i els canutets són un punt de vista estètic i plàstic que m'agrada per parlar d'infinitat de temes», puntualitzà.

Johnny Roqueta no s'entén, però, sense parlar del seu particular sentit de l'humor. «La dispensa o permissivitat del bufó (jo, com que som beneit, puc parlar de tot) permet al personatge parlar de tot el que vol», explica Vaquer, que recorda entre rialles quan el 1978 l'Església va posar una demanda a la revista Butifarra per «injúries a la religió catòlica». En aquest sentit, Vaquer opina que abans «hi havia una certa autocontenció» i critica que avui «la correcció política ens ha perdut molt a tots.» Així mateix, el dibuixant troba certes semblances entre Johnny i el Neng que surt al programa de Buenafuente, perquè «malgrat que sempre pareix que se'n riu de tot, a vegades amolla coses molt fortes».

Com a representat d'una de les tribus urbanes de les quals parla Vaquer, és habitual veure Johnny acompanyat per una colla d'amics més o manco fixos que «complementen el personatge», com ara el Gallo, d'actitud més calmada; Héctor, d'origen argentí, o Roque, «més radical». «Les dones no surten massa a les historietes de Johnny, però si ho fan és perquè hi tenen un paper concret», diu.